“El pensament s’afirma –i s’aferma- en les objeccions. Doneu–me un bon contradictor, i seré capaç d’inventar les més excelses teories. (Joan Fuster)
«L’augment del coneixement depèn del tot de l’existència del desacord». (Karl R. Popper)
«La capacitat d’escoltar gent intel·ligent que no està d’acord amb tu és un talent difícil de trobar». (Ken Follet)
«La democràcia s’enforteix en la discrepància. Les unanimitats són camins del totalitarisme», (Ricardo Balbín).
La discrepància és vista com una cosa molesta i desagradable, però no com un mitjà imprescindible per enriquir el propi pensament, i molt menys com una exigència necessària per a la deliberació pública del que convé a cada societat.
(…) només la discrepància permet assolir una visió més àmplia i completa de la realitat, que mai no és simple, plana i uniforme, sinó rica, complexa i polièdrica.
“La negativitat que s’associa a la discrepància sol tenir les seves arrels en una visió jerarquitzada i uniformitzada de la vida social i política on el coneixement i sobretot el poder venen de «dalt», i a més no es discuteix, per tant tot allò que se’n surti d’aquesta mena de model autoritari és percebut com un focus d’inestabilitat i es veu amb profunda preocupació. A parer meu, això és el resultat d’una escassa pedagogia de la discrepància, i d’una manca de normalització d’aquesta discrepància.”
Aquesta guia té per objectiu principal aportar eines al professorat per a animar-lo a dinamitzar diàlegs controvertits a l’aula. Neix de la necessitat de conviure en la diversitat de persones, col·lectius i punts de vista que conformen la societat catalana contemporània.
‘Discrepància benvinguda’: eines per afrontar debats controvertits a l’aula sense caure en un diàleg de sords.
Des del ‘procés’ fins el feminisme, passant pel feixisme o el racisme, són diversos els temes que encenen polèmica a tots els nivells de la societat. La polarització dels debats televisats i les disputes per xarxes socials no ajuden a recuperar les bases de la cultura del diàleg. Entrevista a Cécile Barbeito i Marina Caireta, autores de la guia ‘Discrepància benvinguda’, al Diari de l’educació.
Brandsma, Bart. Polarització. Una mirada a la dinàmica del pensament “nosaltres contra ells”. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Líniazero, 2020.
Quines són les dinàmiques de polarització? Podem obtenir informació sobre el funcionament i els patrons fixos relacionats amb el pensament en blanc i negre? Quins rols juguem? I quines oportunitats tenim per intervenir? El llibre Polarització. Una mirada de la dinàmica del pensament “nosaltres contra ells” ens ensenya com crear una estratègia de despolarització, mitjançant per exemple el que l’autor anomena “discurs mediador” i “comportament mediador”, i com el fenòmen de la polarització es relaciona amb el conflicte. L’autor constata que polarització i conflicte són fenòmens inseparables.
El llibre ens ofereix una àmplia visió sobre les possibilitats i limitacions de l’ús del diàleg, i quatre punts de referència necessaris per combatre la polarització. És un text pràctic, que permet al lector capgirar idees sobre la polarització, i que ofereix als professionals respostes estratègiques i eines per a gestionar-la.
“La polarització és un fenomen amb la seva pròpia dinàmica i les seves pròpies lleis que no sabem exactament com afrontar. Hi intervenen tota mena de persones que hi fiquen cullerada, però a l’hora de la veritat, no ha sigut ningú”.
La discrepancia en general es percibida como un elemento negativo de discordia, casi de ofensa, cuando realmente lo único que significa es un contraste sobre visiones diferentes de un mismo hecho, algo que en sí mismo no debería tener mayor importancia teniendo en cuenta que la lectura que admite la realidad no es única y […]
En general, habría dos formas de discrepar. La primera es la que se podría denominar discrepancia del «vencedor vs vencido. La segunda forma de visualizar la discrepancia, menos «vistosa» y promocionada, sería la que no persigue obsesivamente vencer, ni siquiera convencer, simplemente pretende ensanchar el campo cognitivo de la argumentación con el fin de incorporar nuevos puntos de vista a los discrepantes.
Enllaç a l’article sencer