L’Institut de les Lletres Catalanes celebra enguany el Dia Mundial de la poesia amb un poema de Vicent Andrés estellés. La UNESCO va declarar el dia 21 de març com la data per commemorar aquest dia. Ens volem unir a aquesta celebració compartint amb vosaltres el poema de l’admirat poeta valencià:
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017
Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i del franquisme, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble. Joan Fuster va definir-lo com un “poeta de realitats”; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i un temps concret Estellés no va deixar de reivindicar mai, sobretot i per damunt de tot, el dret a l’alegria.
Nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i fill d’una família de forners, aviat faria les seves primeres aproximacions a la literatura a través del gènere teatral, i no tardaria a escriure els seus primers versos. Un cop acabada la Guerra Civil exerciria diversos oficis, des de forner fins a mecanògraf o orfebre, fins que es va instal·lar a Madrid per estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme. Va tornar a València l’any 1948 per fer de periodista al diari Las Provincias. El 1978 fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El 1953 publica Ciutat a cau d’orella. Era un període d’escriptura prolífica, i al primer volum el segueixen títols com La nit, Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, El gran foc dels garbons i una gran quantitat d’obres que ja el situaven en un lloc privilegiat de la nostra literatura. Allunyat de la sofisticació formal i amb una gran intensitat lírica i força narrativa, el poeta de Burjassot imposa una producció poètica amb un ampli ventall de temàtiques tractades sense necessitat d’ostentacions; des de les diferents formes possibles d’amor fins a la censura, passant per la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infantesa, tots temes i experiències marcades per l’exaltació d’allò més elemental.
Va morir a València el dia 27 de març de 1993, deixant una obra pel que se’l considera el principal renovador de la poesia valenciana des d’Ausiàs March, canònic en la nostra literatura. La seva veu compromesa, amplificadora de la dignitat civil, ha educat generacions de lectors que han trobat, en l’ofici dels seus versos, un estil únic d’aproximació popular i de talla universal.
