La rúbrica de punt únic o d’un sol punt és menys coneguda que les taules de gradació d’indicadors, que coneixem amb el nom genèric de rúbriques. La diferència essencial és que la rúbrica de punt únic només conté els criteris d’avaluació, en una columna central, i dues columnes en blanc a banda i banda, per tal que l’alumnat escrigui els aspectes positius (“què he après”) i a l’altra columna els aspectes susceptibles de millora (“què he de millorar i com ho puc fer”).

Els avantatges d’aquesta rúbrica, essencialment, són dos: d’una banda, no requereixen una gradació d’assoliment que sovint és difícil d’establir. Però, sobretot, el seu atractiu és que obliguen l’alumne a reflexionar sobre el treball que està avaluant (en moments d’autoavaluació o de coavaluació) i a pensar què caldria fer per millorar-lo. És, per tant, un bon instrument per treballar l‘autoregulació de l’aprenentatge, que es percep més allunyat del vessant qualificador de l’avaluació i més proper a orientar la millora que cal fer.

• Trobareu un exemple de rúbrica d’un sol punt: Avaluar pòsters científics escolars (J. Domènech-Casal)
• En aquesta pàgina del professor Ivan Bella trobareu el seu comentari Rúbriques d’un sol punt: i ara com qualifico?

Font de la imatge: Pernille Ripp