I la resposta del catorzè repte era… LA SERP VERDA-I-GROGA

Bon dia alumnes d’arreu! En el catorzè repte hi heu participat 118 alumnes (98 de Primària, 16 d’ESO i 4 de Batxillerat i Cicles Formatius). 78 persones heu encertat la resposta i…, es tractava de la serp verd-i-groga (Hierophis viridiflavus) (Foto  © Bernard Dupont).

Un ofidi de la família dels colúbrids

Quan parlem de les serps, a vegades també ens referim a elles amb la paraula ‘ofidi’, un mot que deriva del grec ‘ophídion’ i que traduït al català vindria a dir “petita serp”. En termes evolutius, la paraula ofidi fa referència als rèptils que tenen el cos recobert d’escates, amb el tronc i la cua allargats, de cos cilíndric i sense extremitats. Els ofidis també tenen una columna vertebral llarga formada per moltes vèrtebres, es desplacen reptant, i com que no tenen un aparell auditiu extern i no hi senten, utilitzen les vibracions que noten al terra o sobre les superfícies per detectar els sons. A diferència dels llangardaixos, no tenen parpelles mòbils sinó que les tenen soldades i són transparents.

De totes les respostes que us havíem proposat en aquest repte hi havia una espècie infiltrada,  que era el vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis). Per què? Doncs perquè el vidriol no és un ofidi o una serp sinó que és més aviat un llangardaix. El vidriol sí que té potes, tot i que les té molt atrofiades, i això és el que fa molt semblant a una serp. També té parpelles mòbils que li permeten tancar els ulls, un aparell auditiu extern i si se sent amenaçat deixa anar part de la cua com ho faria un llangardaix o una sernalla (sargantana en pallarès). Increïble, no?

Una de les pistes del repte era que la serp de la fotografia formava part de la família de serps que tenia més diversitat d’espècies presents a Catalunya. Doncs bé, la serp verda-i-groga forma part de la família dels colúbrids, o el que diríem col·loquialment -la família de les colobres o “culebres” (que és un castellanisme). Antigament la serp verda-i-groga era anomenada amb el nom científic Coluber viridiflavus, tot i que avui la coneixem amb el nom científic de Hierophis viridiflavus.

La família dels colúbrids inclou aproximadament unes 1.800 espècies diferents de serps a tot el món, i de fet ha estat una mena de calaix de sastre on s’hi han anat incloent totes les serps que no podien encaixar en cap altra família. Algunes característiques comunes a totes elles són les següents: tenen el cap recobert d’escates grans, les escates dorsals i laterals del cos tenen un contorn romboïdal i a la zona del ventre presenten una sola fila d’escates més amples. Acostumen a ser diürnes i tenen els ulls molt ben desenvolupats amb la pupil·la circular.

Més de la meitat d’espècies de serps que tenim a Catalunya formen part d’aquesta família. En concret, a Catalunya la família dels colúbrids està representada per 8 espècies: la serp blanca (Rhinechis scalaris), la serp llisa meridional (Coronella girondica), la serp llisa septentrional (Coronella austriaca), la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), la serp d’aigua (Natrix maura), la serp de collaret (Natrix natrix), la serp d’Esculapi (Zamenis longissimus) i la nostra protagonista d’avui: la serp verda-i-groga. Les altres tres espècies de serps que tenim a Catalunya dues formen part de la família de les vipèrids o escurçons -l’escurçó pirinenc (Vipera aspis) i l’escurçó ibèric (Vipera latasti)- i només una -la serp verda (Malpolon monspessulanus) – forma part de la família dels lampròfids o serps fuet. Si voleu ampliar la informació sobre les espècies que tenim a la península ibèrica, us recomanem l’article Ofidis ibèrics: colobres simpàtiques, escurçons verinosos, de la web All you need is Biology.

Com és la serp verda-i-groga?

La serp verda-i-groga és allargada i robusta tant del cos com de la cua. El seu cap és gran i també allargat, amb uns ulls grossos. Té uns colors força vius, amb taques i dibuixos on predominen els colors negre, verd clar i groc. Es pot observar el detall d’una línia groga longitudinal al mig de cada una de les escates dorsals. La panxa és més clara, amb tonalitats grogues, verdes o fins i tot blanques. Les serps joves tenen una coloració més clara en general, amb tons verdosos i grisencs. Tot i que no es pot considerar que manifesti dimorfisme sexual, el mascle és més gran que la femella. És una serp força gran, els exemplars adults poden arribar a mesurar 170 cm (foto © Maxime).

D’altra banda, la serp verda-i-groga és ràpida i àgil, amb una gran capacitat tant per reptar per terra, com per lliscar a molta velocitat per l’herba o per enfilar-se per la vegetació baixa. La seva columna vertebral és molt flexible, cada vèrtebra està proveïda de dues costelles que s’uneixen amb les plaques ventrals (com es pot veure en l’esquelet de la fotografia, © David B), cosa que facilita moltíssim els moviments de la serp. Es desplacen mitjançant unes contraccions musculars ondulatòries que els recorren tot el cos.

Per què les serps muden la pell?

Com la resta de serps, la serp verda-i-groga muda la pell com a mínim un cop a l’any. La pell de les serps té unes característiques molt peculiars, està coberta d’escates epidèrmiques o còrnies fetes de la mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre cabell, la queratina. Les escates els donen duresa i resistència, però al mateix temps també flexibilitat. La pell les protegeix quan s’arrosseguen per qualsevol superfície però també els dona la possibilitat de destensar-se quan és necessari, per exemple quan es mengen un animal de grans dimensions. Aquest tipus de pell fa que siguin necessàries unes mudes periòdiques per tal de permetre el creixement i renovació d’aquesta capa protectora. La freqüència de la muda és variable en funció de l’espècie, de factors ambientals com la temperatura i de factors interns de l’animal com l’edat (els individus més joves necessiten canviar-la més sovint). Aquesta activitat és regulada hormonalment. (Foto  © David B. King).

Per què a Catalunya només la trobem al Pirineu?

La serp verda-i-groga la podem trobar distribuïda per tota Itàlia, bona part de França, el nord-est de la Península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània, però no a les Balears (mapa de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura [UICN]). A Catalunya habita en àrees del Pirineu i el Pre-pirineu, en zones de muntanya mitjana i estatge muntà, present fins als 1.500 metres d’alçada. Busca ambients oberts amb escassa cobertura forestal i ben assolellats com prats de dall, matollars o rocams.

Però, com és que la serp verda-i-groga pot viure a Itàlia en llocs molt mediterranis com Sicília i en canvi a Catalunya només la trobem a les zones muntanyes i als fons de vall pirinencs? Gràcies a la Societat Catalana d’Herpetologia hem après que la hipòtesi més contrastada és que la serp verda-i-groga ocupa el mateix nínxol ecològic que la serp verda (Malpolon monspessulanus). A més, sembla ser que la serp verda s’imposa per sobre la serp verda-i-groga, de manera que allà on hi ha poblacions estables de serp verda, la serp verda-i-groga desapareix del tot. De fet, el fet de que la serp verda no visqui en ambients muntans pirinencs és degut al seu cicle reproductor, ja que els llocs on els estius són massa curts no donen marge a la serp verda per completar el seu cicle reproductor. Us deixem l’article on la Societat Catalana d’Herpetologia explica molt bé aquesta controvèrsia: La serp verda-i-groga, joia amb futur incert al nostre país.

Una caçadora activa i amb molta previsió a l’hora de reproduir-se

La serp verda-i-groga és una caçadora activa, el que vol dir que cerca les seves preses per alimentar-se. S’alimenta de llangardaixos, petits mamífers, ocells nidificants, gripaus, cargols, insectes, … i fins i tot d’altres serps! Subjecta les seves preses amb una mossegada i si no se les pot empassar directament perquè són massa grans, les mata per constricció i després se les menja. Com la resta de serps, té una boca molt dilatable, igual que el seu tub digestiu i la pell del cos flexible com ja hem explicat, de manera que pot ingerir animals força grans sencers i després passar-se dies per digerir-los (a la imatge de l’anatomia de la serp es pot observar molt clarament com és el tub digestiu i l’estómac, que permet aquesta dilatació, © Uwe Gille). Té un caràcter força agressiu, quan no pot fugir intenta mossegar diverses vegades, aixecant la part de davant del cos i donant cops amb la cua. Tot i aquest comportament, no es considera perillosa perquè no és verinosa.

Anatomia d’una serp: 1 (esòfag), 2 (tràquea), 3 (pulmons traqueals), 4 (pulmó esquerre rudimentari), 5 (pulmó dret), 6 (cor), 7 (fetge), 8 (estómac), 9 (sac d’aire), 10 (vesícula biliar), 11 (pàncrees), 12 (melsa), 13 (intestí), 14 (testicles) i 15 (ronyons).

 

L’aparellament entre mascle i femella es produeix a la primavera, entre finals d’abril i maig. Una de les raons per les que la serp verda-i-groga pot viure al Pirineu sense la competència de la serp verda és que la serp verda-i-groga utilitza, a les còpules de primavera, els espermes produïts al final del període de còpules de l’any anterior. És a dir que ja prepara els espermes amb molta previsió, al contrari de la serp verda que necessita produir-los durant la mateixa temporada de còpula anual.

L’aparell reproductor masculí presenta dos òrgans copuladors proveïts d’unes punxes que l’ajuden a aferrar-se a l’òrgan femení durant la còpula. Els mascles troben el rastre de les femelles seguint uns estímuls químics que desprenen aquestes. La femella fecundada acostuma a tornar cada any al mateix refugi a pondre els ous, que poden ser entre 3 i 17, depenent de la mida de la femella, entre finals de juny i juliol. Les cries surten de l’ou cap a finals d’agost.

Durant el confinament, cap a mitjans de maig, vàrem rebre aquest vídeo gravat per en Mihai Ovidiu, veí d’Esterri d’Àneu, al seu hort. Resulta que va poder observar un aparellament d’aquesta espècie en directe!

Finalment volíem compartir amb vosaltres una làmina preciosa que ha fet el Dr. José R.Castello © sobre tots els ofidis de la Península Ibèrica:

I el repte d’avui és… 

És dilluns i per tant us presentem el 15è repte! Aquest serà l’avantpenúltim repte, això ja s’acaba!

Avui us tornem a presentar un repte auditiu! Vam poder gravar aquest animal des del poble de València d’Àneu, molt al principi del confinament, el 10 d’abril. En l’àudio que us presentem es poden sentir 2 individus: un que fa una sola nota i canta més fort però que el teníem més lluny (aproximadament a uns 200 metres de distància d’on el vam gravar) i un altre que de tant en tant li va responent, i fa dues notes. Aquest segon individu cantava més fluixet però el teníem molt a prop, a menys de 10 metres! De fet, si ens movíem massa deixava de cantar durant una estona perquè s’espantava. Escolteu amb atenció:

 

El cant de l’animal protagonista d’avui es pot confondre amb molta facilitat amb el cant d’un altre animal que és radicalment diferent i no s’hi assembla en res! De fet, nosaltres vam haver de recórrer a un dels nostres ornitòlegs de capçalera, en Xavier Riera de l’Institut Català d’Ornitologia, per a poder discernir de quin animal era el cant, al qual li agraïm des d’aquí l’aclariment. Una bona pista per a distingir l’animal d’avui és aquest cant característic que fa, sovint amb dues notes, com fent dos xiulets seguits, fent un rebot, tal com podeu sentir que fa l’individu que teníem més a prop. Una altra pista interessant i important, que ens ajuda a discernir entre aquests dos animals que podem confondre pel cant, és que aquella nit, tot i que no s’aprecien a l’àudio (la gravadora del mòbil no és tan sensible), vam sentir cantar fins a 5 individus a la vegada, des de diferents punts, tots ells en un radi de no més de 200 metres.

Una altra bona pista molt característica d’aquest animal és que el mascle d’aquesta espècie, tot i no pondre ell els ous (evidentment, els pon la femella), els cuida i se’ls carrega a l’esquena: és un pare molt responsable!

Alumnes: Podeu participar al 15è repte CLICANT AQUÍ.

Termini per contestar: Dimecres 10/6/20 a les 12:00h

I recordeu!

Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret. 

Fins al proper repte! DesconfiNATS i aprenent! #ambprismaticsalterrat #aprenemambelsCdAiEdA #campsientornsdaprenentatge #observantlanatura