Amb els i les alumnes de 4rt d’ESO de l’INS Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès hem fet una ruta pel Parc Nacional d’Aigüestortes, resseguint la ribera de Sant Nicolau. La nostra tasca avui ha estat gaudir i entendre l’espectacular paisatge del Parc. La geomorfologia del Parc té el seu màxim exponent en les formes de modelat del relleu producte de les glaceres durant les glaciacions quaternàries. L’acció erosiva d’aquestes importants masses de gel, que van ocupar un gran nombre de valls pirinenques, es fa especialment evident en aquest espai natural.
Durant el darrer màxim glacial , fa uns cinquanta mil anys, importants glaceres es van instal•lar en les valls existents. Aquest fet, va tenir com a conseqüència una intensa erosió del relleu i un “rejoveniment” del paisatge on els pics punxeguts, les retallades crestes, els grans circs a les capçaleres de les valls i els nombrosos estanys excavats a la roca són les manifestacions més característiques.
Situats a la capçalera de les valls, els circs glacials són segurament unes de les formes més vistoses i espectaculars que es poden veure al Parc. Tenen forma d’amfiteatre i eren els principals indrets d’acumulació de la neu i el glaç de les antigues geleres. De parets gairebé verticals, es troben separats entre ells per afilades crestes que compten amb pics esmolats i punxeguts que algunes vegades poder haver quedat isolats si l’erosió glacial dels seus vessants va ser molt intensa.
El pas de les geleres va deixar una empremta molt evident a les valls eixamplant-les i fent-les més profundes. Presenten un perfil transversal en forma de “U” molt característic i un esglaonament longitudinal més o menys marcat, des de la capçalera a la part baixa. Les valls principals actuaven de receptores del glaç d’un conjunt de valls secundàries que un cop desapareguts els glaços conflueixen amb la principal salvant importants desnivells que contenen cascades espectaculars. D’altra banda, producte de l’excavació del substrat rocós per part de les geleres, hi ha estanys de circ o de fons de vall repartits per tot el territori del Parc, més de 200. La duresa de les granodiorites va dificultar aquesta excavació, però també ha influït de manera decisiva en la seva conservació posterior.
