IES Mollerussa, Mollerussa
Al llarg dels segles, a les modificacions morfològiques de rius i zones humides —per canalitzacions o construcció de rescloses i preses— i la captació d’aigua —per a reg, usos energètics o abastament—, s’han sumat la contaminació aquàtica i la dispersió d’espècies foranes invasores de flora i fauna, principalment a partir de la segona meitat del segle xx. La Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) va aparèixer justament amb l’objectiu de promoure un ús sostenible de l’aigua i retornar els ambients aquàtics, alguns molt modificats, a un estat ecològic bo o molt bo.
S’entén per estat ecològic una mesura de la qualitat de l’estructura i el funcionament de l’ecosistema aquàtic.
El bon estat ecològic és aquell en què les comunitats biològiques són iguals o molt properes a les que es trobarien en condicions inalterades. En un bon estat ecològic, les condicions fisicoquímiques i també la configuració del medi aquàtic (condicions hidromorfològiques) han de permetre el desenvolupament correcte d’aquestes comunitats vives. Per tant, l’avaluació de la qualitat biològica —essencialment de la flora aquàtica, la fauna invertebrada i els peixos— juntament amb l’avaluació de la qualitat fisicoquímica i hidromorfològica han de permetre determinar l’estat ecològic de les masses d’aigua.
Amb el propòsit de seguir els protocols de mostreig i anàlisi que comporta la implementació de la Directiva marc de l’aigua a Catalunya, s’han adaptat o desenvolupat diversos índexs de qualitat de l’aigua basats en els peixos. És el cas de l’índex de qualitat biològica IBICAT. El poblament de peixos té un interès especial per la seva relació directa amb la presència de determinades estructures a l’aigua i a la riba, morfologies o ambients aquàtics concrets (gorgues permanents, llit de graves, vegetació de ribera i basses temporànies, entre altres) i el funcionament de processos contaminants, cicle de la matèria orgànica i nutrients, existència de determinades comunitats aquàtiques que els representin un recurs alimentari, règim de cabals, aportació de sediments i connectivitat ecològica. A més, els peixos tenen un valor com a bioindicadors en les escales d’espai i temps molt superior a la resta de bioindicadors (macroinvertebrats i algues diatomees).