L’espectacle

La Dorothy havia perdut els seus pares quan encara era una nena, i des de llavors havia viscut amb l’oncle Herny i la tia Em, dos vells grangers que vivien en una petita casa al bell mig de les grans prades de Kansas, i que sempre estaven tristos i no somreien mai. Era una vida senzilla, la veritat és que no era massa emocionant.

Cada dia, després de sortir de l’escola, ajudava els seus oncles i feia feinetes a la granja, les que estaven al seu abast, recollir ous, posar menjar al bestiar…

Si no hagués estat per en Toto, un grosset de color negre que la nena estimava amb bogeria i amb qui jugava a totes hores, la Dorothy s’hauria tornat tan grisa com el paisatge.

Aquell dia, però, la Dorothy s’havia aturat al costat de la porta, amb el Toto en braços, i com tantes altres vegades abans, pensava en com li agradaria veure el mar, era el seu gran desig.

L’oncle Henry mirava amb preocupació el cel, que estava més gris que de costum. De sobte, l’oncle Henry es va alçar i va exclamar que s’acostava un tornado. Mirant amb ulls d’expert el cel, va saber que aquesta vegada seria dels perillosos.

Va demanar a la tia Em que ella i la Dorothy anessin a aixoplugar-se al soterrani sense perdre temps.

La nena, amb el Toto a coll, se’n va anar corrents al soterrani, però el pobre gosset, que estava molt espantat se li va escapar dels braços i es va amagar sota el llit.

La Dorothy no aconseguia fer-lo sortir. Primer el va reprendre, el tornado ja se sentia ben a prop i el soroll feia que el gosset tingués molta por de sortir. Però veient que el Toto no es deixava convèncer, el v provar d’enredar prometent-li l’os més gran que es pogués imaginar.

– La tia Em, espantada, cridava a la Dorothy que s’afanyés, el tornado estava cada vegada més a prop.

Amb el gos novament als braços, la Dorothy va sortir corrents cap al soterrani, però quan estava a punt d’arribar a la trapa, el vent va fer un rugit espantós i la casa va començar a girar com una baldufa embogia i es va enlairar a poc a poc amb la lleugeresa d’una ploma.
“És com viatjar en globus”, pensà la Dorothy. Era una sensació de benestar molt agradable.

A l’instant, ella i en Toto s’adormiren profundament al damunt del llit.

Des del menú lateral podreu accedir a un petit reportatge de cada cançó amb el text, el vídeo i les fotografies.

El repertori: