La identificació de reporteducació amb “El més petit de tots”, un símbol antifeixista

L’escultor Miquel Paredes va crear el 1937, per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, la figura El més petit de tots, que simbolitzava la lluita antifeixista del catalanisme popular durant la Guerra Civil.

La peça escultòrica representa un nen que avança vestit amb una granota d’obrer –una vestimenta característica dels milicians–, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat, que crida a lluitar contra els feixistes.

Va ser tan gran l’èxit que va tenir l’escultura que se’n van fer més de 60.000 còpies, que el comissariat venia a tres pessetes cadascuna per aconseguir fons per sufragar despeses de la guerra i poder continuar la lluita.

El més petit de tots va ser present en moltes llars catalanes i es convertia en una autèntica icona del catalanisme popular i “un símbol per a la dignitat d’un poble”: “Aquesta figura representava l’esperit de combat i resistència del poble català en la imatge d’un infant que duia a la ma la nostra bandera.”, apunta la Comissió de la Dignitat.

De l’escultura es va fer una tirada reduïda banyada en or per entregar a personalitats mundials: Pius XI, el president de la República Francesa, Jordi VI de Gran Bretanya, Lázaro Cárdenas de Mèxic, el President Roosvelt dels EUA…

Per encàrrec del Comissariat, Pere Quart va escriure aquesta cançó sobre el vailet, que va cantar -amb la música d’“Els tres tambors”- l’Emili Vendrell amb la cobla Barcelona, les corals i les escoles la van difondre a bastament.

 

Si n’eren tres germans,

tots van a la caserna.

Tots tres criden a cor:

“Volem guanyar la guerra!”

Ram, ram pataplam,

“Volem guanyar la guerra.”

El gran porta fusell,

l’altre, tambor i trompeta,

i el més petit de tots

empunya una bandera.

Ram, ram pataplam,

empunya una bandera.

La mare fa el cor fort

i els fills abraça i besa.

Quan és al més petit

somriu i llagrimeja.

Ram, ram pataplam,

somriu i llagrimeja.

Arriba el capità

i diu amb veu severa:

“Aquest no pot venir,

que encara és massa tendre”.

Ram, ram pataplam,

“que encara és massa tendre”

És per aquest infant

i tots els de la terra,

que els homes lluitarem

fins a morir o vèncer.

Ram, ram pataplam,

fins a morir o vèncer.

La tropa ja se’n va,

la mare i l’infant resten

El més petit de tots

enlaira la bandera.

Ram, ram pataplam,

enlaira la bandera.

I a l’escriptora i dibuixant Lola Anglada (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984) se li va encarregar un conte que tingués com a protagonista aquella figura, que va redactar i il·lustrar.

“Aquest noi que ens promet bones coses és El més petit de tots, el fill de la Revolució. Ha nascut com una guspira de la fornal on els nostres homes, tenaços i abnegats, forgen la seva gran obra humana i regeneradora de l’alliberació del nostre poble”, escriu Anglada en les primeres planes del llibre.

El llibre de Lola Anglada “és un transmissor dels ideals a defensar en una nova societat catalana que es vol més justa i cívica, erigida sobre els ideals republicans d’igualtat i llibertat, de respecte a la naturalesa i al patrimoni”, segons apunten Gemma Lluch i Caterina Valriu en el llibre La literatura per a infants i joves en català. Anàlisi, gèneres i història.