Guia de comunicació inclusiva

Guia editada per l’Ajuntament de Barcelona per impulsar una comunicació inclusiva i un llenguatge que reflecteixi la diversitat de la nostra societat.

Per què ens cal una comunicació inclusiva?

Una comunicació lliure d’estereotips i prejudicis i que sigui respectuosa amb els col·lectius oprimits i/o vulnerabilitzats és essencial per a una bona convivència.

És important tenir present la manera com les persones volem ser anomenades i escoltar-nos. Els canvis a les nostres societats són constants i configuren una pluralitat que cada cop més abraça la seva diversitat i la seva complexitat. Reflectir aquesta diversitat també en el llenguatge ens ajudarà a construir un món més just i igualitari.

Una persona es pot definir per múltiples eixos: edat, identitat sexual, color de pell, classe social, religió, origen, capacitats físiques o intel·lectuals, etc.Les persones no ens definim únicament per un d’aquests eixos (o riques o negres o homosexuals), som fruit d’una combinació específica i única i això ens situa en el món. Per aconseguir ser una societat realment igualitària, aquests eixos identitaris mai han de jerarquitzar-se els uns per sobre dels altres.

Web de comunicació inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona

A través d’exemples i recomanacions, la guia constitueix un document de referència per a la ciutadania.

Racisme i prejudicis ètnics i culturals

Conceptes d’ús habitual com immigrant, persona de color o terrorisme gihadista demostren que el llenguatge està impregnat de prejudicis ètnics i racisme. A més d’oferir alternatives a les expressions colonials i discriminatòries, la guia també recomana evitar les generalitzacions, com “àrabs”, “africans” o “llatinoamericans”, que redueixen realitats culturals molt diverses a simples estereotips.

Gènere i LGTBI

L’ús d’un llenguatge lliure d’expressions homòfobes o sexistes contribueix a crear un món més just i igualitari i a trencar amb la seva concepció binària, que exclou moltes realitats relacionades amb la diversitat sexual i de gènere. Per exemple, quan es parla del “col·lectiu gai”, només es fa referència a homes homosexuals, però, si es fa servir el concepte LGTBI i les seves variants, s’hi engloben lesbianes, transsexuals i persones transgènere, bisexuals, intersexuals, queers, asexuals i d’altres.

Persones amb discapacitat o diversitat funcional

Les barreres comunicatives són tan discriminatòries i injustes com les físiques. Per construir un món inclusiu i accessible, la guia recomanaevitar la victimització i la condescendència i posar l’èmfasi en les persones, no en la seva discapacitat.

Salut mental

Una de cada quatre persones tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. Per no alimentar l’estigma de la salut mental, que parteix del desconeixement i els prejudicis, es recomana no banalitzar o frivolitzar els problemes i trastorns, especialment quan ens referim a estats d’ànim. Quan una persona està trista o té un humor voluble, s’ha d’evitar emprar termes com depressiu o bipolar.

Comunicació no verbal inclusiva

Les imatges i les actituds de les persones també transmeten estereotips, tot i que moltes vegades això no és tan evident. Les persones que apareixen a les imatges reflecteixen el món en què vivim; per això s’hi ha de buscar la pluralitat i la diversitat: hi ha molts tipus de famílies, colors de pell diversos i cossos diferents.

A més, la manera com ens comportem amb les altres persones també pot expressar actituds irrespectuoses i discriminatòries. La guia recull algunes situacions que es poden evitar:

  • Quan algú parla amb una persona amb discapacitat, s’ha de dirigir a aquesta persona i no a l’acompanyant.
  • Al transport públic, asseiem-nos en qualsevol lloc que quedi lliure, independentment de l’origen de la persona que tinguem al costat.
  • No cridem quan ens dirigim a persones migrants o amb discapacitat o a la gent gran.