En aquest estudi, dedicat a l’educació laica, es mostra una radiografia de la laïcitat i la religiositat a l’Estat Espanyol.
Una de les dades més rellevants de l’Informe és que la desafecció respecte a la religió avança en l’educació. Durant el curs 2017-2018, un 35,9% de l’alumnat de primària va cursar activitats alternatives a la religió. Les xifres mostren que hi ha un creixement constant d’estudiants que no fan l’assignatura de religió, ja que en el curs 1999-2000 només representaven el 15,9%. Per comunitats autònomes, Catalunya és líder amb un 65,2% de l’alumnat de primària que cursa activitats alternatives.
El descens d’estudiants en l’assignatura de religió no ha afectat al seu professorat. En els últims quatre cursos escolars, l’alumnat ha disminuït un 7,9% mentre que el nombre de professors de religió ha augmentat en un 36%. Segons el Concordat signat entre la Santa Seu i l’Estat, són les autoritats eclesiàstiques les encarregades de determinar el contingut de l’assignatura, així com l’elecció de professorat. Segons les dades publicades per l’associació Europa Laica, el professorat de religió li costa a l’administració estatal i a les autonòmiques prop de 700 milions d’euros.
La caiguda de la religiositat en la societat també es fa evident en les adscripcions de consciència, i és que ha augmentat el nombre de persones que es declaren atees, agnòstiques i no creients. En el conjunt d’Espanya, 3 de cada 10 persones tenen opcions de consciència no religioses. Per comunitats autònomes, Catalunya, Navarra i País Basc són les regions amb major proporció de persones no creients. Per comparar l’evolució de la societat, cal apuntar que l’any 2000 només un 13,2% de la població declarava opcions de consciència no religioses. Els joves es mantenen com el grup d’edat menys religiós.
Respecte al finançament de l’Església catòlica, cada vegada té menys assignacions dels contribuents a través de la declaració de la renda. Segons les últimes dades fiscals de l’2016, només un 12,2% de les declaracions van marcar únicament la casella de l’Església. No obstant això, les autoritats eclesiàstiques van rebre 232 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica.
L’Informe també compta amb un bloc d’articles dedicat a la importància de la laïcitat en l’educació, els privilegis de l’Església catòlica en l’ensenyament i el debat sobre la laïcitat a les escoles a Catalunya, Espanya i en països referents com França. En aquesta edició han participat l’escriptora Najat El Hachmi, Francisco Delgado, responsable d’educació d’Europa Laica, Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Pares i Alumnes de Catalunya i Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata, entre d’altres.
Podeu consultar aquí l’Informe Ferrer i Guàrdia.
via laicismo.org