“El normal és una il·lusió. El que és normal per a una aranya és el caos per a una mosca “.
Tristament, naixem i a mesura que creixem, adoptem l’absurda idea que el aconsellables és no destacar massa, encaixar en la caixa imposada per la societat per no sortir-nos de el test, en definitiva, el que coneixem com normalitat. Ara bé, quan intentem definir la idea de normalitat, l’assumpte es complica.
Què és ser normal i qui imposa les directrius del que socialment acceptat? Segons la psicologia, la normalitat és una construcció social que engloba els comportament, idees i característiques que s’adapten a la vida en societat. És a dir, que es tracta d’una forma d’autoregulació de les conductes, amb la qual compten les societats.
L’adolescència és aquella etapa de les nostres vides marcada per la intensitat amb què es viuen els problemes i les alegries. Tot sembla estar subjecte a què diran i per això, també és una etapa que molts viuen o van viure amb por, al rebuig i a ser qualificats com a “anormals” per allunyar-se dels paràmetres imposats.
D’això tracta aquest extraordinari curtmetratge “Nobody is normal” (Ningú és normal); realitzat amb la tècnica de l’stop motion i dirigit per Catherine Prowse. La ficció va néixer com una iniciativa creada per l’organització benèfica infantil Childline del Regne Unit. Childline és una línia directa de 24 hores destinada a ajudar a nens, nenes i adolescent a fer front a l’assetjament i a l’abús, a més d’orientar en temàtiques com l’educació sexual.
La pel·lícula, il·lustra molt bé l’ansietat que suposa créixer i l’inútil intent de reprimir les emocions. “Nobody is normal” ofereix un missatge esperançador sobre la importància de ser nosaltres mateixos i no intentar disfressar-nos d’alguna cosa que no som per encaixar.
Tots tenim inseguretats i a tots ens fa mal el rebuig, però la felicitat, arribarà el dia en què aprenguem a estimar sent únics i irrepetibles en les nostres veritables pells, aquestes que amaguem sota capes del que alguns anomenen “normalitat”.
