A través d’un fanzine i decàleg pensat per a l’alumnat i el professorat el el Col·lectiu Antiracista AICE convida a joves i adults, a incorporar la perspectiva intercultural en l’àmbit escolar per combatre les situacions de discriminació i racisme a les escoles. Què farà, o hauria de fer el professorat? De quina forma perpetuem un sistema racista als centres educatius? Què entenem per educació intercultural? Com s’ha construït el racisme en la història i qui el construeix?.
El fanzine està dividit en cinc criteris que sorgeixen de converses difícils entre els membres, sobre què farà, o hauria de fer el professorat en el context d’una escola intercultural i amb estudiants amb diferents itineraris vitals, de bagatges migratoris, o el que comunament es refereix com “població diversa”. El primer és sobre evitar, intervenir i acompanyar quan se sofreix assetjament, i treballar els estereotips i prejudicis propis per tal de poder prevenir i desmuntar la propagació de nous.
El segon és revisar i modificar el material educatiu que reprodueix la discriminació o inferiorització de determinades persones o grups humans ètnic-racials, culturals o religiosos. Cristina Zhang Yu assenyala: “L’escola reprodueix aquesta visió hegemònica i normativa i ho impregna tot, és més, mai es qüestiona la folklorització i la invisibilització de certes comunitats; han d’haver-hi espais de decisió on es legitimen certes veus… Necessitem preguntar-nos, des de la quotidianitat, de quina forma perpetuem un sistema racista?”.
El tercer criteri tracta d’identificar situacions i formes de relació que poden reproduir exclusió i segregació escolar. En aquest cas, hi ha certes zones de dominació, com el pati o la sala del professorat, d’on sorgeix molta violència. Isaac Heredia explica que hi ha vegades que aquesta segregació no és tan visible, per exemple: “A mi mai se’m va parlar d’un batxillerat, de graduats, de cursar la universitat o graus mitjans, no va ser fins que una professora em va dir que sí que valia, que confiés que cursaria la universitat. De vegades es donen situacions amb barreres invisibles que segreguen el doble”.
El quart element pregunta: com o què entenem per educació intercultural? Avui dia existeix una fixació per entendre la diversitat solament a través de la celebració de balls, menjars i música. Així, de forma inconscient i conscient, es creen nous estereotips, i s’obvia completament de quina manera el missatge de l’activitat de la cultura que s’està intentant celebrar, arriba a l’alumnat, quan potser, aquest acabi qüestionant fins i tot la seva pròpia identitat. D’aquesta forma se segueix reproduint el racisme en forma d’exotització.
El cinquè i últim tracta sobre voler explicar com s’ha construït el racisme en la història, més enllà de fets i dates sinó de qui el construeix. Especialment, sobre el colonialisme i les seves conseqüències actuals, ja que si no s’explica, les persones de territoris colonitzats sentiran vergonya i tindran la necessitat d’ocultar les seves cultures, sabers i famílies.
