Quantes espècies d’ocells hi ha a Catalunya? Aquesta pregunta, aparentment senzilla, amaga una complexitat fascinant. La resposta? Depèn.
Aquesta cinquena edició de la Llista dels ocells de Catalunya arriba en un moment clau. En els nou anys transcorreguts des de l’anterior edició, el món de l’ornitologia s’ha transformat profundament. L’afició pels ocells s’ha popularitzat molt de la mà dels portals de ciència ciutadana, les xarxes socials i tot de millores en tecnologia. Ara, qualsevol pot fotografiar ocells, gravar-ne els sons o compartir observacions en temps real, sense oblidar l’univers que s’ha obert pel món científic amb els marcatges amb aparells GPS i les anàlisis genètiques. Això ha multiplicat la informació disponible, tant en quantitat com en qualitat, ajudant-nos a conèixer millor les espècies, a redefinir-ne l’estatus i a detectar-ne de noves.
Enllaç a la guia
Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT.
Es tracta d’un projecte en curs d’elaboració que es va ampliant a mesura que avança la revisió terminològica de les famílies de passeriformes pendents de validació i que, un cop finalitzat, oferirà més d’11.000 termes d’espècies d’ocells d’arreu del món.
L’obra recull actualment 5.377 noms catalans d’ocells, que es presenten en 5.278 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells d’arreu del món, classificades en 36 ordres i 165 famílies. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou il·lustracions i, quan s’ha cregut convenient, notes amb més informació sobre els termes.
El recull conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, que han estat proposades seguint els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor. Aquests criteris han permès treballar, amb coherència i uniformitat, el corpus català de partida proposat per l’equip d’especialistes, format per Raül Aymí, Rafel Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Giménez i Àlex Mascarell, que van iniciar aquest projecte i que n’han assumit la coordinació científica.