“L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.
(…) es constata un enquistament de la pobresa i l’exclusió social a Catalunya que afecta de manera constant entre una cinquena i una quarta part de la població. A més, a la fredor de les dades s’afegeix una certa naturalització de les desigualtats que ens porta a acceptar, almenys aparentment, que una de cada quatre persones no aconsegueix satisfer de forma regular les seves necessitats bàsiques.
(…), la tradicional i fins fa unes dècades «segura» palanca cap a la inclusió social, el treball, ha deixat de funcionar. La pobresa en el treball (in-work poverty en la terminologia anglosaxona) ha posat nom a una realitat fins fa uns anys inconcebible: la possibilitat d’estar treballant i, malgrat la remuneració i la protecció que això hauria de comportar des del punt de vista dels drets laborals, no disposar dels recursos necessaris per garantir una vida digna, per sobre del llindar de la pobresa
Les derivades psicosocials del desequilibri entre economia i societat
(…) , el que implica avui arribar a final de mes no és el mateix que fa una dècada, quan ser mileurista era motiu de queixa i mobilització; actualment, ser mileurista resulta gairebé una perspectiva positiva. Una societat cansada o resignada que estaria assumint amb certa passivitat l’estancament socioeconòmic d’una part molt significativa de la població. Aquest cansament ens ha de portar a una reflexió sobre els impactes en la salut, sobretot mental però també física, de moltes persones, així com en el seu benestar subjectiu.
(…), les persones sense estudis o amb estudis primaris tenen un percentatge de malestar emocional superior, del 36,9% davant el 18,7% de la població amb estudis universitaris. Finalment, els percentatges de malestar emocional entre les dones són més alts en tots els eixos, assolint una diferència rècord de 18 punts en el segment amb estudis primaris o sense estudis.
CONCLUSIONS I PROPOSTES
L’afebliment i vulneració sistemàtica dels drets socials que portem anys constatant posen de manifest l’esgotament d’un model i la necessitat d’una nova mirada, d’un canvi de paradigma.
Les dades i l’observació directa de la realitat en diversos terrenys –habitatge, treball, economia de les llars i necessitats bàsiques, entre altres— conflueixen en una mateixa conclusió: els poders públics estan fallant com a garants dels nostres drets socials i de ciutadania. La pobresa en el treball és la darrera mostra del col·lapse sistèmic que la crisi pandèmica va acabar d’accentuar. Ni tan sols tenir feina és garantia d’integració social i d’uns recursos suficients per a una vida digna. Davant aquest escenari, tots els actors i la societat civil estem cridades a prendre consciència i actuar, des de la corresponsabilitat, per una transformació estructural que posi les persones, la vida i les cures al centre per desenvolupar un nou model just i sostenible des del punt vista social, econòmic i mediambiental”.
