Enguany es commemora el centenari de la mort de Salvador Seguí (1886-1923), un dels principals líders sindicalistes de principis del s.XX a Catalunya. El moviment obrer defensava el dret a tenir unes condicions laborals justes, però també a poder accedir a la cultura, l’educació i a crear una xarxa de solidaritat entre treballadors i treballadores. Com va reaccionar la classe dirigent davant d’aquestes reivindicacions? La figura del sindicalista català ens permet conèixer la realitat catalana de principis del segle XX i com la lluita obrera va influir en el panorama social, polític i econòmic fins avui: des del creixement de la burgesia fins a la creació dels primers sindicats i la transformació impulsada per la industrialització.
Aquesta Unitat Didàctica, d’accés gratuït i disponible en català, ha estat desenvolupada per Junior Report amb la col·laboració del Palau Robert amb ocasió de l’exposició Salvador Seguí, el Noi del Sucre, que es podrà visitar fins al 3 de setembre de 2023. La visita a l’exposició és gratuïta i està disponible en català, castellà i anglès.
Es planteja un recorregut per la vida i el llegat de Salvador Seguí, figura destacada a la història del moviment obrer a Catalunya durant el segle XX, amb un paper molt important en la lluita pels drets laborals.
La unitat didàctica consta de 5 articles que expliquen quines són les principals característiques del moviment obrer, com era Barcelona durant l’època de la Gran Guerra o quins van ser els efectes de la industrialització en la societatcatalana.
El Palau Robert i Junior Report han elaborat una Unitat Didàctica dedicada a la figura del sindicalista català, mort ara fa 100 anys.
A finals del segle XIX i principis del segle XX, Catalunya viure un període de transformació social, política i econòmica. D’una banda, la industrialització va impulsar l’economia i va transformar una societat eminentment agrícola en una societat industrial. Milers de persones van abandonar el camp per començar a treballar en fàbriques a les ciutats.
En un context tan convuls, la societat catalana també va viure canvis molt profunds. La burgesia es va enriquir amb el nou model industrial, mentre que els treballadors lluitaven per sobreviure en unes condicions molt precàries. Aquesta desigualtat va ser l’origen del moviment obrer i del sindicalisme, que agrupava els treballadors per defensar els seus drets col·lectivament.
Salvador Seguí (1886-1923) va ser un dels principals líders intel·lectuals d’aquest nou moviment, que defensava el dret a tenir unes condicions laborals justes (salari, jornada, condicions d’higiene i seguretat), però també a poder accedir a la cultura, l’educació i a crear una xarxa de solidaritat que els permetés organitzar-se i donar-se suport. Aquestes reivindicacions van despertar el recel i la desconfiança de les classes dirigents.
