Mary Wollstonecraft (la mare de Mary Wollstonecraft Shelley)
Joan Josep Mussarra Roca, Prefaci a Vindicació dels drets de la dona (2014)
Mary Wollstonecraft (1759-1797) va viure una vida breu, poc convencional i certament tumultuosa. Havia passat una infantesa difícil, marcada per la precarietat econòmica i la violència del pare envers la mare. El seu caràcter rebel la va dur a una existència agitada. Va lluitar per assolir una independència econòmica i una respectabilitat intel·lectual normalment inaccessibles a una dona del seu temps.
El seu radicalisme il·lustrat, utòpic i racionalista no anava amb el nou segle. No seria reivindicada fins a l’auge del moviment pels drets polítics de la dona a partir de la dècada de 1880. Des de llavors, i sobretot durant les últimes dècades, ha suscitat un gran interès com a escriptora i com a precursora del feminisme contemporani.
Un dels apartats finals del llibre tracta, precisament, de la necessitat d’establir escoles adequades, i d’ensenyar els nens i les nenes dins d’una mateixa aula. Però el seu projecte té un caràcter més general: cal destruir el que ella considera nocions equivocades sobre el caràcter de l’home i de la dona, sobre el tracte que han de rebre l’un i l’altra, sobre les lectures que han de freqüentar, les diversions que han de practicar, el tipus de relacions socials que han d’establir. Una de les seves principals preocupacions és abolir l’imperi de les emocions i de la sensibilitat, que considera guies inadequades per a la conducta
humana. Cal entendre-ho bé: Mary Wollstonecraft considera que allò que podríem anomenar l’educació sentimental de la seva època és un mitjà de manipulació, una manera de limitar les perspectives de la persona, que solament poden desenvolupar-se per mitjà de la raó.
Filosofia d’estar per casa
Avui trenquem estereotips. Avui posem llum a la foscor de l’època de les Llums de la mà de Mary Wollestonecraft, presentada magistralment per Joan Carles González Caldito.
ÍNDEX
Introducció
Breu biografia de Mary Wollstonecraft
Època il·lustrada
Repressió vers les dones
Context històric
Contracte social de Rousseau
L’educació segons Rousseau
El desacord de Wollstonecraft
El principi del mal segons Wollstonecraft
Wollstonecraft, pionera feminista
El simbolisme de Frankenstein
Joan Carles González Caldito (Igualada, 1987) és llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer un Erasmus a la Université de Caen Basse-Normandie. Posseeix dos màsters, un de Filosofia teòrica i pràctica per l’UNED, i un altre de Professorat en Educació Secundaria per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor de filosofia de secundaria, tot i que ha treballat en l’àmbit de la comunicació política i és actiu en l’activisme político-social. És autor de l’assaig autoeditat ‘La filosofia tràgica de Nietzsche. Ontologia de l’esperit lliure’, així com és autor de diversos articles de filosofia i política publicats a diversos mitjans de comunicació com “Philosophia Iuvenalis”, “Eikasia Revista de Filosofía”, “Reflexiones Marginales”, “Filosofia, ara!”, “Mito Revista Cultural”, “Infoanoia”, “Anoiadiari” i “Iniciativa Debate”.
