El curt documental Les Cures. Mans invisibles que sostenen la vida, un projecte molt necessari i únic que enregistra el testimoni de les dones més grans de diferents municipis de la Marina Alta i la seua labor com a motor socioeconòmic del poble. Unes històries que no apareixen en els llibres i que des de La Naturadora, juntament amb La Raka Films, es van proposar recuperar per tal d’evitar que caigueren en l’oblit.
La repressió franquista i la catòlica, l’amor, la maternitat i la dedicació als altres o l’emigració són els fils amb els quals es va teixint aquest relat coral que es fixa en diverses peces audiovisuals i que té com a objectiu principal convertir les dones en protagonistes, no només de les seues vides o famílies, sinó de tota la comunitat local.
El treball documental está realitzat a partir d’entrevistes a un grup de dones majors de Benigembla, que relaten la realitat de la vida de les dones a les generacions anteriors.
Més informació sobre el tema:
Silvia Federecci
El sistema capitalista s’ha sostingut gràcies al treball de cures gratuït que moltes dones han fet al llarg dels segles.
La família és la fàbrica, el lloc de feina de milions de dones
Què és l’economia de les cures?
Per Esther Camuñas
Encara que se segueix qüestionant què és i què no és treball, des dels mercats cal revaloritzar algunes ocupacions ocultes i que en general exerceixen les dones. En aquest cas, les activitats encaminades al sosteniment de la vida, com el treball de cures i reproductiu s’ha de tenir en compte. La infraestructura sanitària solament facilita el 12% de les cures necessàries i la resta es proporciona des del sistema domèstic.
Les tasques que comprèn el treball reproductiu es podrien agrupar en quatre grans blocs:
- Cura i manteniment de la infraestructura de la llar, neteja, alimentació familiar, ordre general, compres, etc.
- Cura i atenció de la força de treball present, passada i futura, és a dir, la cura de totes les persones de la família, depenents o no, que comporta treball social, educatiu, sanitari i psicològic. La dependència pot ser per edat, per salut o psicosocial. Aquesta última es relaciona amb la socialització que reben els homes que no aprenen a cuidar ni a cuidar-se i es fan dependents de les cures alienes, sobretot de les dones, per a la seva subsistència en la vida quotidiana.
- Organització i gestió de la llar i la família, mediació entre la família i els serveis públics o privats existents, com a relació amb el col·legi, centres mèdics, matriculació, etc.
- Representació conjugal. Són les activitats que tenen a veure amb els vincles i relacions afectives i socials de la parella, com a celebracions, aniversaris, contactes amb familiars i amics, etc.
