LA SALUT MENTAL DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA A CATALUNYA: situació actual, mancances i propostes
Problemàtiques principals que estan afectant actualment la salut mental de la infància i l’adolescència a Catalunya.
L’Enquesta de salut de Catalunya 2020, extreu que el 10,6% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental, sense diferències significatives segons el sexe.
Salut mental i situació econòmica
Segons la mateixa enquesta, la infància de la classe social menys afavorida (13,5%) tenen un risc més alt de patir un problema de salut mental i/o addiccions que la infància de la classe social més afavorida (6%). L’impacte dels factors socioeconòmics en la salut mental és molt rellevant: és conegut l’augment de la problemàtica de salut mental i/o addiccions en poblacions socioeconòmicament desfavorides, amb situacions de vulnerabilitat social i precarietat econòmica, i la població infantil i juvenil no n’és una excepció.
D’altra banda, un estudi recent amb una mostra composta bàsicament per alumnes catalans estima una incidència dels trastorns del neurodesenvolupament (que inclouen els d’aprenentatge) d’un 18%; és a dir, gairebé 1 de cada 5 alumnes. El mateix estudi destaca l’elevadíssima taxa d’infradiagnòstic, amb les seves repercussions en termes de salut mental i salut global del trastorn no diagnosticat, i les conseqüències a tots els nivells (fracàs escolar i social, addicció a substàncies, somatitzacions, etc.).
Les dades indiquen que els centres de salut mental infantil i juvenil atenen un 4,9% de la població infantil i juvenil. Si comparem aquesta dada amb les dades de prevalença dels trastorns mentals consignades anteriorment, entre el 10% i el 20% per a la mateixa població, hem de concloure que el sistema sanitari públic no està atenent bona part dels infants i adolescents amb problemes de salut mental.
Les principals dificultats o problemes en el desenvolupament que són motiu de consulta en aquestes franges d’edat són:
1. Les dificultats en l’adquisició del llenguatge,
amb un 36%, sobretot entre els 25 i els 48 mesos d’edat.
2. Els retards en les adquisicions motrius,
amb un 18%, bàsicament entre els 0 i els 18 mesos de vida.
3. Les dificultats al voltant de l’atenció i la conducta,
amb un 13%, també entre els 25 i els 48 mesos d’edat.
4. Les situacions de risc biològic,
amb un 12%, durant el primer any de vida.
Una vegada dut a terme el procés diagnòstic, aquests motius passen a considerar-se trastorns en el desenvolupament, distribuïts de la manera següent:
1. Trastorns en el desenvolupament del llenguatge i la parla: 26%.
2. Trastorns en el desenvolupament motor: 15%.
3. Trastorns de la relació i la comunicació: 14%.
4. Trastorns de la regulació i del comportament: 11%.
Segons les dades comparatives dels anys 2020 i 2021, es detecta un augment de la prevalença dels trastorns de regulació i del comportament, que han incrementat d´un 8,4% a un 11%, i dels
trastorns emocionals i relacionals, del 6,5% al 7%.
