La ingesta d’alcohol afecta al desenvolupament del cervell adolescent
L’alcohol és la droga psicoactiva més utilitzada entre els joves i el seu consum excessiu representa un greu problema per a la salut amb efectes que poden ser irreversibles a llarg termini.
El cervell es desenvolupa en els humans d’una manera progressiu, i és precisament en l’etapa adolescent quan tenen lloc canvis més transcendentals.
El consum d’alcohol pot produir-se de forma crònica mantinguda o bé tenir lloc el seu consum d’alcohol excessiu d’una manera episòdica. Aquests patrons de consum d’alcohol entre els joves són ben reconeguts, tot i que és més freqüent la ingesta excessiva en forma incidental. Amb el consum episòdic s’eleven bruscament els nivells d’alcohol en sang, fins a límits que es consideren tòxics. El cervell adolescent és molt susceptible als efectes perjudicials de l’alcohol, ja que en aquest període de la vida es donen uns canvis en la maduració i el desenvolupament cerebral, com són: una major mielinització, més connectivitat funcional i més plasticitat de l’hipocamp.
Font: The New Yorker, “Adolescents, brain development and alcohol”. Paul Dillon, Drug and Alcohol Research and Training Australia.
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
Adolescència i alcohol. Guia per al professorat
En l’àrea de la prevenció, els/les adolescents, a causa de les característiques
pròpies d’aquesta edat, constitueixen un segment de població susceptible de
desenvolupar conductes de risc i alhora susceptible de ser orientat cap a estils
de vida saludables. Tot i que aquesta GUIA proposa una seqüència o un mètode d’implementació, entenem que no és l’única; per aquest motiu, animem que sigui cada grup,
professorat o monitor/a qui reflexioni, dissenyi i seleccioni la metodologia
didàctica i la forma d’emprar aquest instrument, que pretén ser un recurs de
suport per a l’educació i la promoció d’hàbits saludables per als/a les alumnes.
Esperem que aquest material pedagògic i el conjunt de recursos que hem
dissenyat us sigui útil en el desenvolupament de la vostra activitat docent.
Materials revisats i avaluats per la Fundació Bosch i Gimpera. Universitat de Barcelona. Dres. M. Rosa Buxarrais, Ester Casals i M. Cruz Molina, de la Facultat de Pedagogia – ICE.
Promotor: Fundació Alcohol i Societat
Realització: Institut de Prospectiva i Anàlisi de la Realitat Social
Guia educativa: “L’Alcohol, porros, pantalles… al seu lloc”.
L’adolescència és una etapa de transició, experimentació, canvis,
oportunitats i riscos. La majoria dels i les adolescents faran els seus primers
consums d’alcohol durant aquesta etapa, altres experimentaran amb el
cànnabis i/o altres drogues. També es consolidaran els usos de les pantalles
(mòbils, tablets, ordinadors), internet i les xarxes socials com a potents
formes de relació i de creació de perfils i identitats digitals, quan encara no es
té definida una personalitat individual.
Es important dirigir una mirada cap aquests usos, a vegades abusos, no en
clau de problema sinó com a part del procés evolutiu. Només així podrem
obtenir l’ascendència necessària per poder educar, influir en les seves vides i
prevenir que els usos de les drogues i les pantalles no es configurin com a
problemàtics ni s’estableixin addiccions futures.
Aquesta guia va dirigida a tots i totes els formadors i les formadores que
estan a prop dels i les adolescents tant en espais formals (centres escolars
de secundària, unitats d’escolarització compartida, tallers ocupacionals, etc.)
com no formals (centres d’esplai, centres oberts, agrupaments escolta, etc.).
Ajuntament de Tarragona (Servei de Prevenció d’Addiccions)
Quèquicom. L’alcOHol, una molècula perillosa
Aclarim mites sobre l’alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l’addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control?
L’alcohol etílic és una molècula molt petita, molt simple: dos carbonis, 5 hidrògens i un terminal OH molt característic dels alcohols. Per això parlem d’intoxicació etílica o de coma etílic. Però no cal arribar a aquests extrems per preguntar-nos si l’alcohol és bo o és dolent. El seu consum està molt estès i s’associa més amb la cultura, l’alegria i el benestar que no pas amb la cara més fosca del seu abús: accidents, baralles, maltractaments i un nombre enorme de malalties associades, d’arrítmies a càncer passant per trastorns mentals.
«El consum d’alcohol en l’adolescència té importants conseqüències negatives per a la salut, tant física com mental i social. En concret, s’ha relacionat amb diferents lesions (tant mortals com no mortals), comportaments violents i delictius, conductes sexuals de risc, intents de suïcidi, ús d’altres drogues, fracàs escolar i problemes físics i emocionals. Les conseqüències d’aquest consum seran més greus com més jove sigui l’adolescent», explica Marina Bosque.
Així mateix, les nombroses investigacions adreçades a mesurar l’impacte d’aquest tòxic sobre el desenvolupament de diversos òrgans corporals han estat rotundes: en un menor d’edat, el consum d’alcohol ha de ser zero. En aquest sentit, Marina Bosque destaca que el cervell adolescent és particularment vulnerable als efectes de l’alcohol, per la qual cosa el seu consum a aquestes edats pot donar lloc a problemes de salut mental i neurocognitius, tant a curt com a llarg termini: «Se sap que pot produir canvis funcionals i estructurals en el cervell que poden persistir en l’edat adulta. A més, el cervell dels adolescents també és més vulnerable als efectes addictius de l’alcohol i altres drogues durant el període de neurodesenvolupament. D’altra banda, i a llarg termini, el consum en l’adolescència s’ha relacionat amb un risc més elevat de dependència d’aquesta substància en l’edat adulta».
Article de Carla Nieto UOC Actualitat
