→Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya
Un de cada tres infants i adolescents es troba en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, segons l’Enquesta de condicions de vida.
En aquest document, es proposen 12 iniciatives clau a desenvolupar en els propers 5 anys que inclouen des de l’abordatge de la pobresa severa fins al foment del benestar i la qualitat de vida dels infants i adolescents.
La infància és el grup d’edat de població més empobrida. La taxa d’infants i adolescents que es troba en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, l’any 2023, se situa en el 32,5% enfront del 24,4% de la població general. En total, 442.300 nens i nenes, és a dir 1 de cada 3 infants a Catalunya, es troba en situació de pobresa o exclusió, 167.771 dels quals en risc de pobresa severa, segons l’Enquesta de condicions de vida.
Quines mesures cal implementar a curt, mig i llarg termini per reduir aquestes xifres i trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social que pateixen els infants i adolescents a Catalunya. L’Estratègia també pretén millorar el benestar i la qualitat de vida dels infants i adolescents per reduir els factors que contribueixen a la pobresa i la seva reproducció.
L’objectiu és que els infants i adolescents puguin exercir els seus drets amb llibertat, independentment del seu origen, gènere i identitat sexual, situació personal o entorn social, i tinguin les mateixes oportunitats per viure, créixer i assolir els seus projectes vitals. Per això cal reduir la taxa de pobresa infantil a Catalunya i tendir cap la mitjana de pobresa infantil europea, que està 7 punts per sota, així com reduir la taxa d’infants i adolescents amb privació material severa i que viuen en famílies amb cap o baixa intensitat laboral.
Ingressos familiars per sota dels 1.884 euros: risc de pobresa infantil
Es considera que els infants estan en risc de pobresa si viuen en una llar amb uns ingressos familiar inferiors 1.360 euros al mes en llars monoparentals o inferiors a 1.884 en llars amb dos adults. També si tenen privació material i social severa, és a dir, si no poden per exemple mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.
Enllaç al document en pdf
