pfzSeguiu les notícies del PFZ al final d’aquesta pàgina

El Departament d’Ensenyament ha establert un conjunt de línies de formació permanent per donar resposta a les necessitats de formació permanent dels centres educatius i dels docents de Catalunya. El Pla de Formació de Zona (PFZ) és la planificació a nivell comarcal de la formació permanent del professorat, la qual incorpora les activitats de formació en centre i altres activitats adreçades a tot el professorat de la comarca. El professorat hi participa a través del procés de detecció de necessitats i mitjançant la seva representació en la comissió del PFZ.

Qüestionari detecció de necessitats

Els objectius de formació permanent volen donar resposta a les necessitats d’actualització i desenvolupament professional del professorat, dels centres educatius i dels equips de professionals del Servei d’Educació de Catalunya, i són el marc de referència comú per a la planificació de les propostes formatives del Departament d’Educació.

Els objectius són:

1. Consolidar un model d’ensenyament i aprenentatge amb un enfocament competencial.
2. Avaluar els aprenentatges competencials des d’una perspectiva formadora, amb la implicació i la participació dels alumnes.
3. Millorar l’educació intercultural i la competència comunicativa i lingüística dels alumnes en el marc del desenvolupament del plurilingüisme efectiu.
4. Universalitzar l’atenció personalitzada i el suport a les necessitats individuals d’aprenentatge de tots els alumnes en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
5. Fomentar l’acció tutorial i l’orientació de l’alumne per acompanyar-lo en el seu aprenentatge i ajudar-lo en la presa de decisions sobre el seu itinerari formatiu.
6. Potenciar el lideratge pedagògic en la funció directiva per al desenvolupament de models innovadors per a la millora continua.
7. Consolidar la qualitat en la gestió i l’organització dels centres i dels seus projectes educatius en el marc de la seva autonomia.
8. Promoure la millora de la convivència escolar i consolidar el desenvolupament dels plans educatius d’entorn i altres projectes comunitaris.
9. Promoure la relació dels centres amb altres centres, famílies, institucions i/o empreses per millorar l’atenció educativa i enfortir els àmbits competencials i/o professionals de l’alumnat.
10. Desenvolupar les competències professionals dels docents per adequar-les a les necessitats del context educatiu, social, digital, tecnològic i laboral.

La FIC (formació interna de centre)

  • Modalitat formativa que té lloc dins de cada centre educatiu, que s’adreça a la majoria del claustre o a un col·lectiu d’un centre.
  • És liderada i dinamitzada per un equip de coordinació format per tres persones del centre entre les quals almenys una és de l’equip directiu.
  • Té com a finalitats:
    – Generar dinàmiques de debat pedagògic que ajudin a desenvolupar projectes compartits de centre.
    – Promoure la consolidació de pràctiques educatives que reverteixin en la millora dels aprenentatges de l’alumnat.
  • Requereix el compromís del centre de transferir a l’aula el resultat de la formació i de recollir en la documentació del centre els acords fruit de l’avaluació d’aquesta formació.
  • El procés formatiu inclou:
    – fase d’autodiagnosi,
    – fase de planificació,
    – fase de construcció i experimentació,
    – fase d’avaluació.
  • Hi ha dos tipus d’itineraris:
    – Guiats (el Departament ofereix eines d’autodiagnosi, materials de formació – orientacions, activitats, enllaços, idees clau i bibliografia-, protocols i instruments d’avaluació). Durada total: 45 hores (30 presencials i 15 hores d’altres requisits)
    – Propis. Durada total: 30 hores (20 presencials i 15 hores d’altres requisits)

Conferència Inaugural del Curs 2017-2018

Lloc: Auditori Maria Feliu (Barberà del Vallès)
Dia i Hora: Dimarts, 5 de setembre de 2017 (12:00h)

Dra. Aina Tarabini (Departament de Sociologia UAB)

L’exclusió des de dins: el rol dels centres educatius en la producció de l’èxit i el fracàs escolar.
S’analitzen els processos contemporanis d’èxit i fracàs escolar des de la perspectiva de l’exclusió educativa i la justícia escolar. En concret, es reflexiona sobre el rol que juguen els centres educatius i el professorat en la gestió i producció dels processos d’èxit i fracàs. Així mateix, s’incorpora la veu i l’experiència dels joves per entendre com operen els processos d’exclusió educativa. L’anàlisi inclou una triple mirada que contempla la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat i les expectatives docents com els tres grans vectors a partir dels quals entendre i analitzar l’acció dels centres educatius en vers els fenòmens estudiats, així com les oportunitats que generen per als seus i les seves estudiants.