El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Aquest any la poeta lleidatana Rosa Fabregat ha escrit el poema Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules, que ha estat traduït en diferents llengües.
Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, amb la col·laboració
dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, el Departament d’Educació, el Departament de Justícia, Biblioteques de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Institut Ramon Llull, el Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Institut d’Estudis Baleàrics, ens proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres.
Rosa Fabregat, Cervera,1933. Escriptora, Doctora en Farmàcia, i Acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Des de la publicació del seu primer llibre, Estelles (1979), amb què obtingué el premi Vila de Martorell, 1978 de poesia, ha desenvolupat una intensa activitat creativa, poètica i narrativa, que ha compaginat amb la col·laboració en publicacions periòdiques. El conjunt de la seva producció engloba 8 novel·les, i 20 llibres de poesia, aplegats en els volums La temptació de vol. Obra poètica II (1994-2011) (2012) i Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993)(2013), el recull de narracions Tots els contes de Rosa Fabregat (2009) i l’estudi Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX(2001). La seva trajectòria intel·lectual ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi (2017) i alguns dels seus poemes han estat traduïts a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès.
Font: http://cultura.gencat.cat/ca/ilc/programes/dia-mundial-de-la-poesia/dmp-2019/
Us animem a celebrar aquest dia, llegint el poema de la Rosa Fabregat escollit Música de l’ànima, teixida amb paraules, amb els vostres alumnes i a fer activitats dedicades a la poesia.
Música de l’ànima, teixida amb paraules
Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.
La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.
Rosa Fabregat
Comentaris recents