Avui us proposem una pel·lícula dirigida a l’alumnat de secundària, en la qual s’explica l’educació que rebia la dona a la dècada dels anys 50 del segle XX, una educació adreçada a casar-se, ser mestresses de casa i tenir filles i fills.
La pel·lícula és La Sonrisa de Mona Lisa: Estem als EEUU, anys 50, després de la Segona Guerra Mundial. Katherine Watson és un professora universitària d’Història de l’Art, d’idees obertes i defensora de la dona dins de la societat, que es trasllada a la Universitat femenina de Wellesley, molt ancorada a la tradició i el conformisme. La professora en les seves classes confia que les seves alumnes aprofitin les oportunitats que se’ls presentin a la vida perquè es formin i puguin ser independents, lliures, i puguin pensar per elles mateixes.
Durant la Segona Guerra Mundial, les dones es van incorporar a la vida laboral, ja que la majoria d’homes estava a la guerra i l’economia del país havia de continuar. Però una vegada acabada la guerra, els soldats van retornar a les seves llars i les dones van tornar a quedar-se a casa. Això va fer que hi hagués una regressió en l’educació de la dona i en lloc d’avançar socialment parlant, se’ls va tornar a dir com havien de viure: sent unes bones esposes i cuidant dels infants.
Us fem unes propostes d’activitats que podeu treballar amb l’alumnat de les vostres aules:
La primera tracta els estereotips i rols de gènere en la pel·lícula i en el dia a dia de la vida de l’alumnat, és una proposta d’un institut d’Andalusia. I la segona és un article del blog Artenea que porta per títol La sonrisa de Mona Lisa o la lucha por la emancipación de la mujer y del arte contemporáneo que us pot donar suport a l’hora de preparar un fòrum a la classe després de veure el film.
També us proposem de veure La mujer, cosas de hombre, un curtmetratge de 30 m de la Isabel Coixet, que va molt lligada a l’educació de la dona els anys 50 a l’estat espanyol.
Comentaris recents