La dislèxia és la gran desconeguda i oblidada dins el sistema educatiu de tots els nivells. És cert que el diagnòstic es fa cada vegada més d’hora –encara que no prou–, però un cop detectada, encara queda per recórrer el camí més important i, generalment, el més difícil: com abordar-la, com tractar-la. El 2006, la llei educativa socialista LOE va incloure els alumnes amb dislèxia com “alumnat amb necessitats educatives especials”, però malgrat això, encara no hi ha una normativa que fixi quines són les accions que cal dur a terme a les aules: tot queda a la voluntat i preparació del professorat.
