En aquest llibre l’Ana López Hernández aborda el tema del treball cooperatiu a l’escola. Està estructurat en 14 preguntes que es responen amb 14 idees claus, i desprès es desenvolupen en forma de capítol. A més es planteja d’una forma teoricopràctica que reforcen la capacitat professional d’intervenció a l’escola.
Algunes preguntes que es plantegen són les següents:
- Com podem reconèixer el treball en equip i facilitar el seu inici i desenvolupament en els nostres centres?
- Quines formes adopta el treball en equip?
- Per què en alguns centres tot i que es fan moltes reunions no s’aconsegueix un clima de col·laboració, suport i intercanvi?
- … entre d’altres preguntes.
És un llibre de reflexió perquè el professorat s’animi i vegi la necessitat de treballar en equip per millorar els vincles afectius, la formació el desenvolupament professional i augmentar la qualitat de la proposta educativa.
Algunes idees que apareixen en el llibre:
Perquè es desenvolupin iniciatives de treball en equip s’ha de promoure l’interès del professorat per dur a terme projectes comuns. El treball en equip no és només que unes persones treballin juntes, sinó que han de voler assolir objectius comuns.
Els grups de treball han de disposar d’autonomia per determinar els continguts de la seva activitat i el temps en què la realitzaran. Només així s’aconseguirà una autèntica col·laboració.
El treball en equip del professorat augmenta la qualitat de la proposta educativa. Existeixen tres grans àmbits en què la cooperació resulta molt important: La millora de l’ensenyament, la inserció del centre en el seu entorn i la construcció d’una forta professionalitat docent.
El treball en equip del professorat està condicionat per característiques personals, culturals i organitzatives. Treballar en equip no és fàcil. Costa trobar grups amb ganes de treballar col·laborativament, malgrat que aquest tipus de tasca aporta molts beneficis a l’exercici professional. Però la cultura pedagògica vigent, basada en valors socials competitius i en un sistema educatiu històricament selectiu, ha fet que la pràctica de l’ensenyança hagi pogut prescindir en gran mesura de la cooperació entre alumnes a l’aula i del treball en equip entre els professors.
Una de les idees que destaca és que el treball en equip ha de ser autèntic: ha de ser de veritat, no artificial, no fent veure que es treballa en grup, sent un treball de la suma d’individualitats, sense cooperació ni consens.
El treball en equip ha de superar qualsevol divisió en subgrups existents en el centre: els centres han d’evitar que s’hi produeixin situacions de col·laboració en grups aïllats. Aquest fet és molt freqüent a secundària, amb l’organització de departaments, però a primària també es pot donar amb els cicles.
