Hem llegit un llibre que us pot interessar a tots aquells que feu formació. Es tracta de L’Illa dels 5 fars de Ferran Ramon-Cortés. Us en fem una ressenya:
És una lectura de cap de setmana. Un llibre recomanat, que pel títol semblava que havia de ser una novel·la, però res més lluny que això. Un llibre trobat a l’apartat de psicologia de la llibreria, la primera sorpresa. Psicologia? I bé, és difícil de catalogar, perquè també podria estar a autoajuda, i tampoc no acabaria d’encabir-se allí. I si el posessin a comunicació, pensem que podria passar molt desapercebut.
El llibre tracta de comunicació, d’aprendre a comunicar-nos bé amb els altres, però sobretot està enfocat a aquelles persones que es dediquen a fer conferències i formació. No inventa la sopa d’all el Ferran Ramon, però sí que dóna molt bones orientacions per saber comunicar, i coses que potser es podien intuir, aquí acaben de convèncer que han de ser així, sense dubtar.
Comença el llibre com una novel·la: el protagonista acaba una conferència no gaire content de com ha anat. Li ha donat la sensació que no ha connectat amb la gent, alguna cosa ha passat. Al seu professor i amic Max, present a la conferència, li pregunta què li ha semblat. La resposta és:
Si els haguessis mirat durant la intervenció, ho hauries vist tu mateix. Has empès la gent en lloc de deixar que vinguessin cap a tu. Els has estat acorralant. Intentaves convèncer-los desesperadament. Però, tot i els teus esforços, no els has convençut.
El protagonista, una mica dolgut per la resposta, li pregunta directament Què és el he fet malament?
Max li diu que això ho ha de descobrir per ell mateix i li aconsella que vagi a Menorca on hi té una casa i allí vagi cada dia a observar cinc fars, una de les seves passions, que hi trobarà les cinc claus que necessita i que li donaran la resposta.
El protagonista coneix molt bé l’illa i comença la visita diària a un dels fars quan es fa de nit. Amb els cinc fars, sí que troba la resposta als seus dubtes, que explica de manera metafòrica el descobriment que fa de cada un d’ells.
Els descobriments són els següents:
1. Els fars brillen enmig de la nit amb un únic missatge. Nosaltres podem brillar amb una única idea, valuosa, que sigui rebuda per la gent que ens escolta com un veritable regal: Ens comuniquem per transmetre una idea: hem de pensar què és exactament el que volem dir, i hem de ser capaços de sintetitzar-ho i escriure-ho en una sola frase, una frase que cal que tinguem present en tot moment.
2. Nosaltres podem fer sobresortir la nostra idea a través d’una història, una metàfora, una anècdota personal… A través dels recursos narratius (històries, metàfores, exemples, vivències…) aconseguim tocar les emocions.
3. Els fars s’entenen a la perfecció amb els navegants perquè comparteixen un llenguatge. Nosaltres podem establir una connexió amb la gent si, en comptes de tenir el nostre propi llenguatge, ens adaptem en cada cas a qui ens escolta. El llenguatge que triem per a la nostra comunicació ha de dependre d’aquells a qui va dirigit el missatge. Escollir el llenguatge segons els nostres interlocutors ja dóna el missatge que hem pensat en ells. I una altra idea que apunta aquí és que si fem una presentació de diapositives han de servir únicament d’ajuda visual. Si tenim una presentació que es pot llegir, la gent deixarà d’escoltar-nos i perdrem la capacitat de persuasió. Les diapositives han de tenir una bona imatge de reforç i poques paraules. Res més.
4. En comunicació, el que tenim intenció de dir i el que diem, són sovint coses diferents. De la mateixa manera que no importa com la llum surt del far sinó com la rep el navegant, nosaltres hem d’estar pendents del que rep la gent, independentment del que creguem que els estem dient. No importa el que nosaltres tenim intenció de dir, sinó el que capta la gent. Entre el que volem dir i el que realment diem hi ha dues caixes negres que alteren el missatge: la primera té a veure amb els nostres sentiments; i la segona, amb les emocions que despertem en la gent que ens escolta. La comunicació arriba als nostres interlocutors per tres canals: les paraules dites; el to de veu que hem utilitzat; i el llenguatge no verbal.
5. Així com els fars conviden a apropar-s’hi sense cap mena de coacció, nosaltres hem de convidar a compartir el nostre missatge, sense arrossegar ni empènyer la gent. Respectar la llibertat de les persones és l’única manera d’aconseguir el seu convenciment. El nostre objectiu és mostrar-nos convençuts. Contagiar entusiasme. I fer que la gent vingui a nosaltres, en comptes d’arrossegar-la cap a nosaltres, com fem sovint. (pàg. 114)
I la faula, com l’anomenen a la contraportada del llibre, acaba amb unes frases que reprodueixo:
El millor afalac que podem rebre en una comunicació és que ens diguin “has estat tu”. La naturalitat és un valor preuat en la comunicació.
