El docent ha de connectar els coneixements nous que adquireixen els alumnes amb què ja tenen a llarg termini la seva memòria, explica aquesta científica especialitzada en aprenentatge i memòria. Amb ella parlem dels circuits cerebrals associats a allò innat i d’aquells que es reforcen amb les noves experiències o gràcies al contacte habitual amb la música, els idiomes i els números.
“No sabem tot el que cal saber ni de bon tros, però hem començat a establir les bases de què significa aprendre per al cervell”, es llegeix a les primeres pàgines del llibre 10 idees clau: neurociència i educació. Aportacions per a l’aula. En aquesta obra del 2018 s’apunta que l’educació és “amplíssima”, ja que s’exercita tant dins de les aules com fora i que les emocions exerceixen una influència particular en cada etapa del desenvolupament d’una persona.
Marta Portero Tresserra, coautora d’aquest llibre, és doctora en neurociències, investigadora al Grup de Neurobiologia de l’Aprenentatge i la Memòria de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Portero destaca que el seu treball consisteix a intentar traslladar les troballes de la neurociència i de la psicologia a l’educació, per ajudar els docents a prendre decisions fonamentades. Amb ella dialoguem sobre el que ja es pot donar per après a les neurociències.
En el vostre treball d’enllaç entre la ciència i els educadors, què haurien de comprendre els docents sobre nens, adolescents o universitaris, per arribar millor als alumnes?
Aquí, el procés a destacar és consolidar la memòria. Les persones aprenem connectant els nous aprenentatges amb allò que ja sabem. D’aquí ve la importància que el docent sàpiga quin és el coneixement previ que tenim sobre allò que ens està ensenyant i que contribueixi a establir relacions de significat entre el coneixement nou i el que l’alumne ja té a llarg termini en la seva memòria. Que el mestre ajudi l’alumne a fer aquestes connexions amb tasques específiques és molt rellevant perquè és així com un saber es consolida a llarg termini.
Per exemple, si vull que aprenguis sobre una part del cervell que s’anomena hipocamp, com a docent he d’intentar facilitar aquesta relació de significat i parlar-te, per exemple, de l’Alzheimer, que ja tens emmagatzemat. Doncs, et dic, doncs, que amb aquesta malaltia la part del cervell que primer comença a neurodegenerar és l’hipocamp. Aquesta connexió pot ser fonamental.
“La neuroplasticitat té a veure amb els canvis estructurals, bioquímics i funcionals dels circuits del cervell en base a les experiències que vivim i a les nostres conductes”
