Al camp d’aprenentatge de la vall de Boí tenim el privilegi d’estar envoltats d’un frondós bosc caducifoli, típic dels paisatges pirinencs humits de muntanya mitjana (900-1600m). Quan arriba la tardor, s’observen uns canvis espectaculars de color en les seves fulles, fins que, finalment, cauen. En certs ecosistemes, com ara els tropicals, les fulles dels arbres es tornen grogues i cauen quan el balanç d’aigua esdevé desfavorable, aquí, en canvi, la caiguda és una adaptació no a la sequera sinó a l’existència d’un període relativament fred. El factor principal que detona aquest procés, abans que arribin les primeres glaçades, és l’escurçament del dia i la conseqüent disminució d’hores de llum que reben els arbres. En conseqüència, tot i que alguns anys les temperatures siguin relativament suaus, el canvi de color es produeix gairebé sempre de mitjana entre la segona i tercera setmanes d’octubre.

La clorofil·la és un pigment imprescindible per generar matèria orgànica a les plantes. Així, durant els períodes de creixement com la primavera i l’estiu, la clorofil·la és el pigment més abundant. A mida que s’acosta la tardor, la producció d’aquest pigment disminueix, i arriba un punt que no és contraresta la seva degradació (és una molècula relativament inestable) de manera el pigment present a les fulles i el seu característic color verd, s’esvaeixen.
Els pigments carotenoides (carotens i xantofil·les) no es degraden tan ràpid com la clorofil·la, i és en aquest moment quan el verd de la clorofil·la deixa d’emmascarar el color d’aquests pigments: els carotenoides absorbeixen els colors blau i blau-verd, així doncs el color que reflecteixen i apareix a la tardor varia del groc a l’ataronjat, depenent de les proporcions de carotenoides que contingui la fulla.

Quan els carotenoides també són destruïts, apareix el color marró que resulta de la oxidació d’uns elements químics anomenats tanins, com és el cas dels roures.
I finalment tenim els pigments antocians, de colors vermells i porpres, que no son fotosintètics però són abundants en les flors i fruits que presenten aquests colors, i també es troben a les parts vegetatives de totes les plantes en concentracions molt baixes que fan que no siguin perceptibles. També es generen en quantitats a la tardor, procés
impulsat la baixada de temperatures i l’augment de concentració de sucres a les fulles, l’objectiu dels quals encara és incert.
El color de les fulles de les diferents espècies arbòries a la tardor varia de color groc a taronja o vermell depenent de la proporció de carotenoides i antocians a les seves fulles. Finalment, les fulles cauen, aquest moment s’anomena “abscisió”.

Les plantes i arbres típicament mediterranis no segueixen aquesta dinàmica pel fet que majoritàriament es tracta d’espècies de fulla perenne. Molts d’aquests arbres i arbustos fins i tot aprofiten les pluges de la tardor per tornar a rebrotar i gaudir d’una “segona primavera”.