El color “roi” de la vall de Llubriqueto

Aquesta setmana hem tingut d’estada els alumnes de segon del CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural de l’Institut d’horticultura i jardinera de Reus, i una de les activitats estrella ha estat la ruta d’interpretació del paisatge des de Caldes de Boí fins a l’Estany Roi. Aquest llac està al terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes. Aquest llac, d’origen glacial, està situats a 2.305 metres d’altitud, al sector sud-occidental de la Vall de Llubriqueto.

Estany Roi

Durant la jornada hem pogut observar la geomorfologia glacial de la zona, hem pogut estudiar els diferents estatges de vegetació i hem gaudit del mosaic de colors que en aquestes dates ens ofereix el bosc de caducifoli.

Però el més interessant d’aquesta ruta és la geologia. És una zona on hi ha diversos tipus de roques metamòrfiques afectades per la intrusió dels granits del plutó de la Maladeta al final de l’orogènia Herciniana. L’estany Roi està just a la zona on les roques encaixants han estat afectades pel metamorfisme de contacte.

L’aurèola tèrmica va transformar les pissarres silurianes en cornubianites, roques molt més dures i compactes, sense la foliació típica de les pissarres originals. Probablement, els sediments prehercinians eren rics en ferro dipositat en ambients reductors, fet que explicaria la presència de sulfurs (com la pirita) i, per oxidació, d’òxids i hidròxids de ferro (goethita, hematites…). Aquests minerals oxidats donen el color rogenc característic de moltes roques de la zona i fins i tot tenyeixen els granits del barranc aigües avall, on l’aigua diposita els productes d’oxidació del ferro.

Els topònims dels accidents geogràfics d’aquest cul de vall ens donen pistes d’aquesta mineralogia: estany Roi, pic Roi, pic del Ferro, coll de Ferranui…

Hem contrastat aquesta dada fent un anàlisi del contingut en ferro de les aigües que discorren pel Pla de la Cabana de Llubriqueto, i efectivament, hem mesurat una concentració de 0,1mg/l d’ions de ferro en aquest indret, cosa que seria impossible si l’aigua no hagués passat pel substrat anteriorment descrit.

Una gran jornada de treball. Hem fet una ruta per un indret excepcional per observar processos de metamorfisme de contacte i fer un viatge en el temps de més de 300 milions d’anys.❤️

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut