Aquest cap de setmana va finalitzar el curs de formació per a professorat “Aproximació als espais naturals protegits del Pirineu: educar des del territori”, una proposta impulsada per la Xarxa d’Escoles Interparcs del Pirineu (XEiPP) —de la qual formem part— i adreçada a docents d’Infantil, Primària i Secundària.
L’objectiu del curs és apropar el professorat als espais naturals protegits del Pirineu, comptant amb la participació de personal tècnic de cada espai i dels diferents Camps d’Aprenentatge del territori. El curs es va fer en 5 sessions, en dissabte, visitant cinc espais emblemàtics del Pirineu occidental:
1. Ruta fins a l’Estany Llong — Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
En una de les sessions, vam fer un itinerari des del Planell d’Aigüestortes fins a l’Estany Llong, travessant un paisatge glacial impressionant entre avets, bedolls, prats alpins i rieros d’alta muntanya.
Durant la caminada vam conversar sobre geomorfologia, arqueologia, flora i fauna, així com sobre la gestió dels espais naturals protegits. Els tècnics del Parc Nacional ens van actualitzar sobre les darreres novetats científiques, i l’equip del CdA de la Vall de Boí va compartir propostes per treballar pedagògicament aquest entorn.
2. Vall de Carreu — Reserva Nacional de Caça de Boumort
Un altra sessió ens va portar fins a la Vall de Carreu, sortint des de Pessonada i recorrent un paisatge abrupte i ple de contrastos, on la geologia conviu amb una gran riquesa ecològica i cultural.
Vam identificar l’alzinar mediterrani, observar rastres de fauna i acostar-nos als grans emblemes del Boumort: voltor comú, voltor negre, aufrany i trencalòs.
A més, la vall —escenari de la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll— ens va servir de fil conductor per aprofundir en la seva biodiversitat i en les estratègies de gestió d’aquest espai protegit.
La jornada va comptar amb l’acompanyament d’un tècnic de Forestal Catalana i va concloure amb una sessió del CdA de Tremp, que ens va ajudar a descobrir els valors naturals i educatius de la zona.
3. Geoparc Orígens: història geològica i humana del territori
Aquesta sessió es va dur a terme al Geoparc Orígens, un espai que explica milions d’anys d’evolució geològica. El director científic del Geoparc i les professionals del CdA de Tremp ens van guiar per tres punts clau:
- Conjunt Medieval de Mur: des d’aquest mirador privilegiat sobre la Conca de Tremp vam interpretar el paisatge i parlar de la formació dels Pirineus, plegaments i dinàmiques naturals que encara modelen la zona. També vam visitar la col·legiata i el castell, on la història humana es superposa a la geològica.
- Puigcercós: vam observar in situ l’esllavissada que va transformar completament el poble, un exemple real per reflexionar sobre riscos geològics i com treballar-los a l’aula.
- Icnites d’Orcau: el jaciment de petjades de dinosaure ens va transportar a un passat remot, als temps dels útims dinosaures d’Europa. Vam entendre com la ciència interpreta el patrimoni paleontològic i com podem adaptar-ho per fer ciència escolar.
4. Vall de Bonabé, Casa de l’Ós Bru i Mollera d’Escalarre — Parc Natural de l’Alt Pirineu
Aquesta sessió del curs va tenir lloc al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Un dels dos cursos va fer, de la mà d’en Moisès Villanueva, tècnic d’Educació Ambiental del parc, un itinerari circular des de Perosa, travessant un bosc madur ric en biodiversitat. Vam observar flora i fauna i vam parlar de l’equilibri entre gestió i conservació en un espai on conviuen cérvols, isards i, puntualment, també l’ós bru.
A la tarda ens vam desplaçar a Isil, on l’equip docent del CdA Valls d’Àneu va conduir la visita a la Casa de l’Ós Bru. Aquesta és una activitat habitual amb infants i joves, i en aquesta ocasió es va adaptar per mostrar al professorat com treballem la figura de l’ós i la seva convivència amb les persones des d’una perspectiva d’educació ambiental.
La sessió paral·lela del curs corresponent a aquest espai natural es va fer a la Mollera d’Escalarre. De la mà d’en Cesc Capdevila, guia intèrpret del Parc Natural, vam fer un recorregut per aquest espai on vam tractar diferents temàtiques: geomorfologia , ocells i espècies migratòries i la funció ecològica de la Mollera i la seva gestió. Finalment vam visitar el nou aguait que es va inaugurar fa uns dies des del qual vam poder presentar el projecte de restauració ambiental del Pla de Salito. Amb aquesta intervenció es preveu contribuir en la recuperació de l’Hippuris vulgaris, una planta aquàtica endèmica que només és present en aquest indret en tota Catalunya. També s’espera que afavoreixi altres espècies de fauna i flora com el ratpenat d’aigua, la granota verda i algunes espècies d’insectes.
5. Parc Natural del Cadí-Moixeró — Itinerari geològic i patrimoni cultural
En la sessió dedicada al Parc Natural del Cadí-Moixeró, els docents participants van conèixer el recurs pedagògic Emparca’t, una proposta educativa que promou la divulgació i l’aprenentatge dels valors naturals i socials del Parc.
A continuació, acompanyats pels tècnics del PN Cadí Moixeró i els professionals del CdA Tuixén van gaudir d’un itinerari geològic per Coll de Creus, on vam observar l’espectacular paisatge modelat per l’erosió diferencial de les roques i pels paleocanals excavats pels antics rius i rierols que hi transportaven graves damunt un substrat més tou d’argiles.
Finalment, a Tuixent, els assistents van descobrir la figura de les trementinaires i les propietats i usos d’algunes de les plantes que portaven en els seus viatges, gràcies a la visita al Museu de les Trementinaires.
Han estat cinc sessions molt profitoses que han reforçat els vincles entre els professionals dels CdA i els dels espais naturals protegits; i també han afavorit la creació de nous aprenentatges adreçats a diversos perfils del sector educatiu pirinenc.