La puput és un dels ocells més fàcils de reconèixer del nostre entorn, i aquests dies té força moviment per casa nostra. Destaca per la seva cresta taronja amb puntes negres, que obre en forma de ventall quan s’excita o se sent amenaçada. El seu plomatge combina tons marronosos amb ratlles blanques i negres a les ales i la cua, donant-li un aspecte molt elegant.

Viu sobretot en zones obertes, com camps, prats i vores de boscos, i s’alimenta principalment d’insectes que busca a terra amb el seu bec llarg i corbat. A Catalunya és un ocell estiuenc habitual, tot i que a la Ribera d’Ebre es pot veure tot l’any.

La puput té un mecanisme de defensa ben peculiar: quan se sent amenaçada, especialment al niu, pot emetre una secreció amb una olor molt forta i desagradable. Aquesta “pudor” serveix per espantar depredadors i protegir les cries. De fet, aquesta característica és tan coneguda que en moltes llengües populars el nom de la puput està relacionat amb males olors!

Un ocell singular, ple de personalitat i amb una presència inconfusible als nostres paisatges rurals. Gràcies a Guillermo L. Schmidt, per compartir-nos aquestes imatges.