Aquests dies estem d’enhorabona. Ens ha visitat un ocell molt bonic: la cotxa blava (Luscinia svecica). És possiblement un dels ocells més curiosos que tenim, gràcies als colors intensos en blau i vermell de la seva gola i pit. A Catalunya esdevé un migrador comú tant a les zones humides del litoral com de l’interior, i és un hivernant més escàs. Potser heu sentit el seu cant i no ho sabíeu.

Es tracta un ocellet rabassut, cua llarga i bec fi, amb un plomatge en què destaca la seva pitera tacada de blau, que en els mascles adults queda perfilada per una fina franja negra, envoltada al seu torn per una banda taronja més ampla. A més, els mascles posseeixen unes bigoteres tenyides de blau, que en algunes subespècies es fonen amb la gola, igualment blavosa. Depenent també de la subespècie, el pitet blau està adornat amb una taca, a manera de medalla, que pot ser blanca o taronja (dibuix 1).

La coloració de les femelles resulta menys cridanera. Solen lluir poc blau al pit, sovint tenen la gola de color blanc crema, i la banda taronja del pit està desdibuixada (dibuix 2). Tot i això, les femelles de més edat poden presentar una coloració similar als mascles. Ambdós sexes posseeixen una distintiva línia blanca sobre l’ull i exhibeixen un dors marró-grisenc. La cua, ataronjada fins a la seva meitat, està acolorida de negre o marró molt fosc a la part exterior.

Aquí us deixem unes fotos recents realitzades pel fotògraf local Guillermo L. Schmidt, al qual volem agrair la seva col·laboració. Si voleu provar d’observar-la, no us adormiu, ja que segons els experts, d’aquí a ben poc ja no ens acompanyarà a la Reserva Natural de Sebes. Us animeu?