Millors vincles, millors resultats? La relació entre docents i famílies per a l’èxit acadèmic de tot l’alumnat
Dels resultats que ens ha proporcionat l’informe PISA 2012 que, en termes de resultats globals són semblants als de les edicions anteriors, ens permeten destacar tres dades: que l’equitat empitjora, que el nombre d’alumnes resilients baixa (fills/es de contextos desafavorits que obtenen bona puntuació) i que hi ha més desigualtats en els resultats en funció dels capitals familiars. Així doncs, en un context de crisi de model socioeconòmic, sembla que els centres educatius de l’etapa obligatòria són menys capaços de subvertir les desigualtats familiars i socials de partida. Unes desigualtats que esdevenen encara més determinants en els resultats acadèmics dels adolescents i joves. Així, davant d’aquesta nova dutxa d’aigua freda a la igualtat d’oportunitats i de resultats, creiem que la nostra recerca té més sentit que mai. Una recerca que tant per temàtica, com per metodologia, planteja uns interrogants, unes propostes i unes respostes provisionals als reptes del nostre sistema educatiu que creiem centrals.
En quant al què, veiem que totes les anàlisis al voltant dels resultats escolars assenyalen que cal una aliança dels centres educatius amb les famílies com a element clau en la seva millora. Així, davant d’informes com PISA, les proves de competències bàsiques o les mateixes taxes de graduació que correlacionen cada vegada més amb els capitals parentals, ens sembla que cal reivindicar aquells projectes entre docents, famílies, alumnat i comunitat que treballen conjuntament per l’èxit acadèmic escolar de tothom. L’escola sola, com cap institució educativa de manera aïllada, no pot afrontar els actuals reptes educatius. Així, creiem que la nostra pista que relliga docents, famílies i resultats acadèmic és ben vigent i és una via que cal explorar i desenvolupar de manera imprescindible si volem avançar cap a l’equitat i l’èxit acadèmic de tot l’alumnat. Pel que fa al com, també algunes de les dades de PISA a Catalunya i a l’Estat Espanyol ens parlem que som dels països on a menys centres educatius es donen processos d’acompanyament, suport i supervisió entre docents; on hi ha menys treball conjunt de programació entre aquests; i on es donen menys projectes de millora globals sistemàtics a l’escola i l’institut. Davant d’això, creiem que propostes que transformen el com de les pràctiques docents en la línia dels professionals reflexius, la recerca-acció, els projectes globals de millora, el lideratge distribuït per l’aprenentatge etc. esdevenen més necessaris que mai.
Ponents: JORDI COLLET I ANTONI TORT
Jordi Collet: Diplomat en Educació social, llicenciat i doctor en sociologia. Professor de sociologia de l’educació de la UVic. Ha investigat i ha publicat sobre els canvis en els processos de socialització familiar, sobre polítiques educatives (projectes educatius de ciutat, plans d’entorn, segregació, etc.) i sobre polítiques familiars (projecte “noves famílies, noves polítiques”, famílies i món local, etc.)
Antoni Tort i Bardolet: Llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Pedagogia. Ha exercit de director de l’Escola Universitària de Fomació del Professorat “Jaume Blam” de Vic, i de decà de la Facultat d’Educació de la UVic. Ha treballat de mestre d’educació primària, d’animador sociocultural i de pedagòg en un EAP. Professor Titular de la Facultat d’educació de la UVic i director de l’Escola de Doctora de la UVic. Exerceis la docència en els graus de Mestre, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i en els diferents màsters d’educació de la
facultat. Participa en diverses
investigacions que tracten de la relació entre educació, cultura i territori,
de la formació del professorat, de l’evolució de les teories i corrents
pedagògiques i de l’educació intercultural. Els treballs d’aquestes
investigacions han sigut publicades en les principals revistes especialitzades.
