Publicades les Orientacions sobre la introducció del pensament computacional a les aules dels centres educatius.

Les trobareu juntament amb altres informacions, exemples d’activitats… al nodes de pensament computacional.

Sovint es veu el pensament computacional com una habilitat que pertany exclusivament a l’àmbit científic i matemàtic i molts docents d’altres àmbits no se senten motivats per conèixer-ne les característiques. En aquest document es mostra que hi ha un gran consens en l’àmbit europeu a afirmar que això no hauria de ser així.

Avui en dia és pràcticament impossible viure sense utilitzar tecnologia programada, com ara telèfons mòbils, ordinadors, caixers automàtics, màquines de venda automàtica, semàfors, portes automàtiques, cotxes i altres mitjans de transport o tots els aparells que s’utilitzen en medicina. Des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir fem servir tecnologia que ha estat programada, potser sense adonar-nos-en. Aquest fet habitual pot semblar intranscendent, però té implicacions. La manera com es programa aquesta tecnologia té impacte en el seu ús i, per tant, en les persones. Conèixer aquesta forma de programar, aquesta forma de pensar per poder programar dispositius, permet ser més conscients de les possibilitats, dels límits i dels riscos i, en conseqüència, comprendre millor el món.

És justament aquest l’objectiu principal pel qual s’impulsa el pensament computacional a l’educació, atès que permet que l’alumnat comprengui millor el món que l’envolta i pugui prendre decisions amb més autonomia. Així, els infants i joves no només es limitaran a usar la tecnologia, sinó que tindran l’oportunitat de reflexionar sobre qui i per a què s’ha creat aquesta tecnologia. És així com l’alumnat desenvoluparà el pensament crític; i si l’alumnat comprèn el món que l’envolta, tindrà més eines per ser-ne crític i  poder canviar-lo.