X I X Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials

CONFLICTES

L’ensenyament de les ciències socials com a eina de transformació social

Organitzades pel Grup GREDICS i la Unitat de Didàctica de les Ciències Socials
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de l’Educació.

 

Us informem que els propers 9, 10 i 11 de febrer del 2023 tindran lloc les XIX Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials

Presentació
Just abans de la pandèmia, el febrer de 2020, celebràvem les XVII Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials. Just després arribava el confinament i la crisi sanitària mundial, així que el 2021 les nostres XVIII jornades es van endarrerir fins l’octubre i vam decidir que el 2022 no les celebraríem, sinó que tornaríem a les dates tradicionals al febrer de 2023.
Les nostres jornades van néixer el 2004 com un seminari de debat, però després es van convertir en un lloc de trobada i debat d’investigadors i docents de totes les etapes educatives, una combinació ideal d’innovació i recerca, amb l’objectiu de millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials, de la geografia i la història, de l’educació democràtica, per a una educació per a la justícia social.
En aquestes XIX jornades ens plantegem tractar els CONFLICTES, com a concepte amb significats múltiples i límits difusos, conflictes personals, conflictes entre persones, el conflicte com a canvi o com a necessitat de canvi, el conflicte com a concepte positiu, de vegades si no hi ha conflicte no hi ha millores en la vida o en les relacions socials. Tampoc podem ignorar el conflicte com a solució nefasta dels problemes entre les persones o els pobles: els conflictes bèl·lics, el terrorisme, les guerres civils, la guerra.

Les jornades d’enguany es plantegen sobre quatre eixos bàsics:

1. El conflicte com a concepte positiu. Els canvis generen conflictes, però la vida és canvi i les societats guanyen drets, avancen i milloren amb els canvis socials, culturals, polítics, econòmics, entre d’altres.
2. El conflicte com a disrupció del que es considera comú. La ruptura d’estereotips i prejudicis o la diversitat cultural ens insten a treballar per aconseguir més quotes de justícia social. Un exemple és el pensament decolonial o la perspectiva de gènere que ens obliga a repensar-nos.
3. El conflicte com a causa o conseqüència de la violència. Situacions provocades pel terrorisme, els conflictes bèl·lics, els conflictes territorials o fronterers generen situacions molt dures. De vegades no som conscients
que les guerres són molt presents al nostre món.
4. La resolució de conflictes, l’empatia, el pensament creatiu a l’educació per a la pau. Cada cop és més necessària la reflexió sobre la imatge que es construeix de l’enemic i de l’alteritat. Cal aprendre a construir contrarelats
alternatius davant del discurs de l’odi.

Per a més informació:

gredics@uab.cat
http://webs.uab.cat/jornadesdcs

Unitat Departamental de Didàctica de les Ciències Socials – GREDICS. Facultat de
Ciències de l’Educació. UAB. Edifici G-5. 08193, Bellaterra-Cerdanyola del Vallès
(Barcelona). Telèfon: 0034 93 581 18 78