El Pacte contra la segregació escolar (2019) ha significat un avenç molt important en la lluita contra la segregació escolar. Aquest acord reconeix públicament la importància del problema i estableix solucions concretes i compartides per fer-hi front.
Fa un any que el Departament d’Educació va començar a impulsar algunes mesures de les proposades al Pacte i les dades indiquen bons resultats incipients, tot i que hi ha fortes diferències territorials. Cal tenir present, també, que hauria estat una negligència per part de l’Administració no impulsar cap mesura d’un acord amb propostes tan clares i amb un fort consens socials quatre anys després de la seva signatura.
Tot i els èxits aconseguits, no podem oblidar que el problema és molt gran i que cal encara molta decisió i mesures contundents per fer-hi front. Actualment, el Departament s’ha centrat en la detecció d’alumnat vulnerable, un primer pas imprescindible perquè sense saber quant alumnat vulnerable hi ha a cada municipi i escola és molt difícil reequilibrar la xarxa escolar.
Fins que no es reconegui administrativament tot l’alumnat vulnerable socioeconòmicament, que actualment representa més d’un 30% dels infants i joves a Catalunya, la detecció d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) tindrà molt marge de millora i caldrà fer servir d’altres indicadors per entendre els desequilibris socials a les escoles.
Però la detecció prèvia és només una de les mesures necessàries, i en calen d’altres molt rellevants. Sense normes i sistemes de control que garanteixin la corresponsabilitat de tota la xarxa concertada, la dessegregació no serà possible. Sense l’eliminació de la sobreoferta de places, que ara mateix és molt gran, la dessegregació no serà possible. I, sobretot, sense la protecció específica dels centres més vulnerables, la dessegregació no serà possible.
Estarem cometent un error si tot just amb la primera mesura desplegada (i amb un abast desigual) donem la feina per feta, perquè el repte és molt gran i molt urgent.
Quins municipis tenen nivells més alts segregació escolar?
Les dades de l’informe del Síndic de Greuges indiquen que hi ha grans diferències en els nivells de segregació escolar a nivell municipal. Encara hi ha localitats amb taxes molt elevades de dissimilitud, és a dir, municipis on bona part de l’alumnat estranger està distribuït de manera desigual entre els centres educatius.
D’entre els 10 municipis de Catalunya amb un índex de dissimilitud a Primària més alt el curs 2022/2023, la meitat ja ho eren el curs 2018/2019, moment de la signatura del Pacte. Ripollet, Tarragona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat i Lleida continuen, quatre anys després a la capçalera de la segregació escolar a Primària.
Hi ha municipis que amb mesures i valentia política han aconseguit reduir les taxes de segregació escolar.
Us convidem a seguir llegint l’article clicant aquí
