El 30 de setembre, moltes persones a tot Canadà (Turtle Island) porten samarretes taronja brillant per honorar i prendre consciència dels milers de nens indígenes que van ser enviats a les escoles residencials. Els nens van ser obligats a abandonar les seves llars, van patir tortures horribles, van ser sotmesos a la supressió deliberada de les seves cultures i llengües, i molts no van tornar mai amb les seves famílies. El Every Child Matters o Dia de la Camisa Taronja, també recorda els supervivents d’aquestes institucions i els efectes de llarga durada sobre generacions de pobles de les Primeres Nacions, els Métis i els Inuit.

Quan la Phyllis Webstad era una nena, es va veure obligada a assistir a una escola residencial a Williams Lake, a la Colúmbia Britànica. El primer dia d’escola portava orgullosa una camisa taronja que li havia regalat la seva àvia, però el personal del centre residencial li va arrabassar les seves pertinences, li van tallar els cabells i van prendre-li la roba, inclosa la camisa taronja.

Phyllis és una dels milers de nens i nenes d’entre 4 i 16 anys (150.000) que van assistir a les escoles residencials al Canadà entre els anys 1830 i 1996. Les escoles estaven gestionades pel govern canadenc i organitzacions eclesiàstiques amb l’objectiu d’eliminar les llengües, cultures i pràctiques dels pobles indígenes: un acte deliberat de colonialisme i assimilació.

Els estudis han demostrat que hi havia una taxa de mortalitat del 40-60% a les escoles residencials i la majoria dels nens van patir abusos físics, emocionals i sexuals greus. Phyllis va sobreviure al sistema de les escoles residencials, però molts infants mai van tornar a casa seva. Els que sí que van tornar a les seves llars van viure amb un trauma inimaginable a causa de les seves experiències.

Durant els darrers anys, s’han trobat centenars de tombes de nens sense nom a les antigues escoles residencials. Aquest descobriment va consolidar el que molts indígenes han compartit durant anys: històries del tracte horrible i inhumà cap als nens obligats a assistir a aquestes escoles.

Les persones de les Primeres Nacions, els Métis i els Inuit, continuen patint un cicle intergeneracional de trauma a causa de la manca d’acció del govern canadenc. El Dia de la Camisa Taronja treu a la llum els efectes de les escoles residencials i homenatja les experiències dels pobles indígenes.

Tot i que el Dia de la Camisa Taronja és només un dia a l’any, moltes organitzacions, inclosa la Societat de la Camisa Taronja, animen a que aquest compromís amb la Veritat i la Reconciliació estigui present durant tot l’any. Cal continuar aprenent i assumint la responsabilitat de qualsevol acció o inacció que va contribuir a la discriminació que van experimentar els infants indígenes i les seves famílies.