Avui dia de 27 de gener es compleix el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis i del final de la Segona Guerra Mundial, esdeveniments que no passaran desapercebuts per la celebració de nombroses cerimònies commemoratives, i tornarà a fer-se present la memòria dels milions de persones víctimes de l’extermini dut a terme pel Tercer Reich en aquell context de guerra.

Homes i dones de totes les edats i de condició social molt diversa, ja fos per la seva ideologia, per les seves creences religioses o per la seva condició sexual, van patir fins a extrems inimaginables la maquinària del terror planificat per un sistema polític que aspirava perpetuar-se justificant l’aniquilament de totes les persones que s’escapaven dels paràmetres excloents establerts pels nazis.

Vuitanta anys després del final de l’Holocaust, cal preguntar-se si la Humanitat ha après les lliçons del passat. La Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 10 de desembre de 1948, va ser una resposta internacional a aquelles dramàtiques conseqüències sobre milions de persones i obria un camí pel qual transitar, buscant garanties de seguretat per a les societats civils del planeta. Però les últimes dècades contradiuen aquelles bones intencions i assistim a l’enquistament de situacions d’injustícia o a l’aparició de conflictes armats amb efectes destructius sobre la població civil a Gaza, el Líban, Ucraïna, Somàlia, l’Afganistan o el Iemen. La comunitat internacional sembla impotent i incapaç per a trobar vies de solució pacífiques i evitar més morts inútils.

Actualment, el perill dels actuals discursos d’odi que, recolzant-se en mentides, estereotips i faules, es difonen sense filtre a les xarxes socials, posen en perill la pau i la permanència dels drets aconseguits per la lluita de generacions d’homes i dones que ens van precedir. Per aquest motiu, s’ha de continuar treballant PER UN FUTUR MILLOR!

Podeu trobar més recursos per treballar a l’aula aquí