El passat 14 d’octubre el Jordi Collet ens va parlar dels entrebancs en els quals s’han trobat els centres educatius i certs alumnes davant la situació actual que estem vivint. Tot i els esforços durant el confinament, molts alumnes no van poder tenir els dispositius per seguir el treball online que s’oferia a l’escola, quedant exclosos del sistema .
A conseqüència d’aquesta pandèmia, les desigualtats entre els alumnes s’han accentuat, sobretot han incrementat les diferències entre l’aprenentatge dels infants, els més perjudicats els que patien situació de risc d’exclusió.
Durant sis mesos molts alumnes no han pogut tenir contacte amb els centres educatius ja que no tenien al seu abast els recursos adequats o s’han trobat davant de situacions en les quals no tenien les eines necessàries per afrontar les dificultats, parlem de: desigualtat d’accés, no gaudien d’eines digitals per contacta amb el centres i realitzar les activitats, no tenien accés a internet…; desigualtat d’us, moltes famílies no tenen un ús fluid de les TIC i no podien acompanyar als seus fills i desigualtats associades a l’acompanyament familiar, famílies on els pares i mares no parlen l’idioma, sense estudis …famílies que no poden ajudar als seus fills en les tasques escolars.
Davant d’aquesta situació, com a docents no ens podem quedar amb els braços creuats. Per tant, hem d’afrontar aquest període que ens ha tocat viure. Jordi Collet proposa la creació d’un vincle estret amb els alumnes. Sense vincle no hi ha aprenentatge, per això, cal crear un vincle personal i fort amb l’infant, la seva família i amb els seus espais propers, facilitant-li totes les opcions possibles d’aprenentatge, no podem tornar a perdre el contacte amb els nostres alumnes. Un vincle individualitzat ens permetrà conèixer més sobre el jove, la seva cultura, el seu entorn… i davant un altre confinament tindrem eines per fer-li front.
Jordi Collet també parla sobre la importància de les diferents cultures, religions, costums… que trobem dins les escoles. La carta de benvinguda dels nostres centres hauria de ser multicultural, hem de dotar d’importància a totes les cultures que es troben dins el nostre centre, conèixer els seus trets característics per aconseguir el reconeixement de cada una d’elles, accentuant les diferències per poder veure les similituds i d’aquesta manera establir vincles.
Hem de fomentar un acolliment, una integració i un acompanyament a tots els joves i les seves famílies.
Cal lluitar per superar aquesta emergència educativa i genera oportunitats d’aprenentatge.
