En aquest article de Gemma Castanyer Mora publicat en el Diari ARA Criatures, docents i pedagogs ens expliquen què és la pedagogia sistèmica i quines aplicacions té aquesta mirada pedagògica i per què, en algun cas, s’hi mostren discordants.
“Que contentes estan la Berta i la Ginesta. Passaran el cap de setmana a casa dels avis i segur que viuran moltes aventures. Però durant l’estada, la Berta, la germana gran, recorda constantment a la Ginesta allò que pot fer o no pot fer, i això a la Ginesta no li agrada. L’àvia les ajudarà a ubicar-se en el seu lloc, sense haver d’assumir responsabilitats que no els pertoquen. És des d’aquest espai que es podran cuidar i estimar. Aquest és l’argument del conte Ambordre, una història escrita a sis mans per Estefania Martínez, Ivette Julià i Amèlia Tió, totes tres mares i docents de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, i que ha publicat recentment Excellence Editorial.
Ambordre és una història que parla de la importància de l’ordre en el sistema, un dels tres pilars bàsics de la pedagogia sistèmica. S’explica, en les pàgines inicials del conte, que tots tenim un espai dins el sistema familiar i és des d’aquest lloc que prenem la força i el poder. Els problemes sorgeixen quan algú del sistema ocupa un lloc que no li pertoca i desestabilitza tota l’estructura, com li passa a la Berta en aquesta història: “Quan parlem de desocupar ens referim a ocupar un espai amb tot el que comporta, amb les seves càrregues i responsabilitats. I això passa a la feina, a l’escola i en el nostre dia a dia”, explica Estefania Martínez. “De la mateixa manera que una família es desordena si ens diu com hem de fer la nostra feina com a docents, nosaltres ens desordenem quan intervenim en els hàbits de son o alimentació dels seus fills, per exemple. Podem explicar què ens funciona a l’escola, què proposem com a centre o fins i tot organitzar un taller informatiu, sense envair un espai que no ens pertoca”, diu Amèlia Tió.
Fer entendre a infants i adults la importància de no desordenar-se i oferir materials sobre pedagogia sistèmica és l’objectiu d’aquest nou títol, que parteix de l’experiència personal de les tres autores: “La pedagogia sistèmica és una mirada transformadora, de pau i harmonia, que ha millorat el nostre tarannà professional i sobretot, personal”, diuen.
Amb ulleres sistèmiques
Explica el doctor en pedagogia, mestre i escriptor Enrique Sánchez, en un article publicat al Col·legi de Pedagogia de Catalunya (COPC), que el propòsit de la pedagogia sistèmica “és conèixer l’amalgama d’arrels afectives que expliquen l’estat present d’una persona. La finalitat –diu– no és intervenir sobre possibles carències, sinó comprendre i acceptar tot el bo i el dolent que hagi passat en la història emocional, perquè està present a l’aula. Una pedagogia que proposa conèixer les persones com a punt de partida per a qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge”.
En el seu vessant més pràctic, la definició del professor Sánchez significa entendre i percebre l’infant no com un individu aïllat sinó amb “una motxilla familiar, emocional i sistèmica”. “La nostra tasca com a docents és acompanyar-lo amb tot el que porta, sense entrar en judicis”, afegeix Laura Soliva, mestra i coordinadora de formació de pedagogia sistèmica de l’Espai Sistèmic i Humanista. En aquest sentit, les “ulleres sistèmiques” han ajudat les tres docents i autores de Mataró a millorar la resolució de conflictes a l’aula, acompanyar amb consciència els seus alumnes i alhora, generar més moments d’harmonia gràcies a un treball personal previ: “Si nosaltres estem bé, si curem les nostres ferides, si les treballem, estarem millor amb els nens i nenes que cada dia venen a l’escola”, diu Ivette Julià.
Els tres pilars
La pedagogia sistèmica és el resultat del treball desenvolupat per la pedagoga mexicana Angélica Olvera, que trasllada a l’espai educatiu les aportacions del filòsof i pedagog alemany Bert Hellinger, ideòleg del mètode terapèutic conegut com a constel·lacions familiars. S’hi defineixen tres pilars: el primer és el de la pertinença, entenent que tot infant pertany a una família a la qual serà lleial també quan sigui a l’escola. “Quan incloem dins l’aula aquesta lleialtat familiar que tot alumne té amb la seva família i que sovint és inconscient, rebaixem moltes tensions i es genera un millor clima de treball”, diu Amèlia Tió.
