Álvaro Bilbao és doctor en psicologia, neuropsicòleg, escriptor i pare de tres nens; s’ha format a l’Hospital Johns Hopskins i al Kennedy Krieger Institute, ha col·laborat amb l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea, i les seves investigacions li han valgut diversos premis. A més, té una comunitat a xarxes de gairebé un milió i mig de seguidors.
A partir del coneixement del cervell, divulga sobre l’educació en positiu per millorar el vincle entre pares i fills. Ha publicat els llibres El cervell dels nens explicat als pares (2015), traduït a 24 idiomes; Cuida tu cerebro (2013); Todos a la cama (2017), i l’últim, Hola família (2022).
Educar en positiu és educar sense crits ni càstigs?
És educar amb fermesa i afecte, substituint els crits i les amenaces per altres eines que busquin la cooperació, la comprensió, entendre sempre el que li està passant al nen. Veig pares i mares que diuen coses molt dures als seus fills: “Tu no en tens ni idea”, “Tu no pots opinar”… Hi ha moments en què la fermesa és molt important, però la comprensió i l’enllaç ho són més.
Hi deu haver lectors que pensin que aquesta metodologia de la comprensió ens porta a tenir nens consentits…
Moltes persones pensen que educar en positiu és educar sense normes o sense límits, i més aviat és el contrari. Si ho preguntes a les meves filles et diran que els seus pares són més estrictes que els de les seves amigues. A les seves amigues a l’escola potser els seus pares els criden, però elles acaben fent el que els dona la gana. Amb les normes i els límits cal ser estrictes, ferms, amb afecte i sentit comú. Esclar que de vegades se m’escapa el crit, però cal fer servir moltes eines educatives, i això és complicat.
