Fa deu anys que per la consulta del doctor Francisco Villar, psicòleg clínic infantojuvenil de l’hospital Sant Joan de Déu, no deixen de passar-hi joves i adolescents amb ideacions o conductes suïcides, que l’especialista atribueix en gran part a l’impacte de l’abús de pantalles i a la tirania imposada per les xarxes socials. En aquesta dècada, però, la freqüència i la gravetat dels casos s’han disparat, de manera que el malestar emocional dels joves és un dels reptes que, com a societat, tenim a davant. Villar va reflexionar sobre això en el marc del Fòrum 360 de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, celebrat recentment, i també s’esplaia en aquesta entrevista.
Arran de la pandèmia es va parlar molt dels problemes psicològics que implicaria per als joves el tancament. Ara que ja ha passat un temps, com està la situació? Què ha arribat a les consultes dels experts?
El malestar en els joves el seguim veient en la pràctica clínica diària. Veig nanos que pateixen fins al punt de desitjar o d’intentar posar fi a la seva vida i l’increment dels intents de suïcidi en adolescents és clar i evident. El 2014 a les urgències de l’hospital ateníem unes 250 intervencions per conducta suïcida, mentre que els darrers dos anys ja han estat més d’un miler. És a dir, que en menys de deu anys les xifres s’han multiplicat per quatre. I no només hem notat aquest increment, sinó també l’augment de la letalitat dels mitjans que utilitzen, i això està clarament relacionat amb l’ús de les pantalles i l’accés descontrolat a molta quantitat d’informació. Amnistia Internacional alerta que un nano que consulta salut mental a TikTok en menys de vint minuts ja ha caigut en un pou de missatges de tristesa, autolesions, ideacions de mort, etc.
I a segons quines edats costa molt protegir-se.
Hi ha una diferència molt clara: els adults tenen més capacitat d’autodefensa que no pas els adolescents, i si alguna cosa els fa mal, com l’abús de les pantalles, l’eliminen i avall, o fan un temps de desconnexió. Els nens i adolescents no tenen tan desenvolupada aquesta habilitat. No es plantegen treure les pantalles o les xarxes de les seves vides.
Vostè defensa que hem d’apartar els nens i adolescents de les pantalles. Quin efecte pot tenir a llarg termini tanta exposició?
Per continuar llegint, clica aquí
