Les mestres han de tornar a cantar a classe, no ho poden fer les pantalles

Al cervell adolescent li costa molt gestionar la seva vida, i això inclou l’ús del mòbil. Va madurant progressivament amb l’edat, però la capacitat de dominar els temps i els estats emocionals, triga. No madura ni als 14, ni als 15, ni als 16 anys. Probablement fins als 18 o 20 anys no ho acaba de fer del tot.

Per això davant d’una situació en la qual estan obtenint una recompensa immediata, com passa amb la tecnologia digital, dir “prou” o “ho deixo i em dedico a fer una altra cosa” requereix una maduresa mental que, fins i tot, als adults ens costa.

Com està impactant l’ús de la tecnologia al neurodesenvolupament? Perquè vivim en un món modern, però tu recordes als teus llibres que el nostre cervell es va forjar al paleolític…

Hi està influint, això segur, però no sabem com acabarà afectant a llarg termini perquè l’ús (i abús) de la tecnologia digital encara és recent. En el cas dels adolescents, el seu cervell busca constantment socialitzar-se amb els seus iguals, perquè és amb qui ha d’establir les noves relacions que formaran part de la seva vida com a adult. I la tecnologia digital els dona una falsa sensació de sociabilitat.

El que s’ha vist és que la sensació de satisfacció que dona estar connectat a través de les xarxes és molt inferior a la que proporciona el contacte real. Estar dues hores xatejant no els genera la mateixa sensació de satisfacció, de recompensa, que estar simplement mitja hora parlant, xerrant, jugant, fent les activitats analògiques prèvies de l’era digital. És clar, com que en dues hores no en tenen prou, en busquen tres, i després són quatre, i després són cinc. I hi ha casos de molt més, fins i tot.

El que hauríem de fer és justament regular aquest ús, perquè es redescobreixin el plaer d’estar xerrant amb una altra persona, d’estar jugant, d’estar fent broma, o d’estar avorrit al costat d’una altra persona.

Per continuar llegint, clica aquí