“Abans d’adoptar els valors de l’ERG, jo ja estava convençut de tres axiomes ètics i psicològics bàsics: a) l’intolerable no es pot permetre; b) els canvis no són mai immediats, cal paciència, i c) sempre resta un bri de bondat i d’humanitat, en tothom”
Al capítol 36 d’El Quixot es recull una expressió contundent: «la letra con sangre entra», una dita ben coneguda provinent del refranyer espanyol, que a alguns els transmet fins i tot unes sensacions «positives», com si es lloés la necessitat del treball esforçat i de l’estudi per aprendre alguna cosa o per progressar envers algun objectiu. Ara bé, a aquestes alçades del segle XXI, la nostra cultura ha avançat de manera consistent cap a un plantejament educatiu que, tot i ser exigent, resulti a la vegada amable. Ja no peguem als nens perquè ens creguin, ni es valora la simple punició penal com a remei de tantes altres mancances de la societat. Hi ha una percepció més relacional, un sentir compartit segons el qual els canvis no provenen de fora —amb pressió i amenaces o, encara pitjor, amb accions violentes que alguns qualifiquen de catxamones «plenes d’estimació»—, sinó cercant noves vies. I una d’aquestes, que estem experimentant ja en l’educació a Catalunya, és l’enfocament o l’aproximació educativa de caràcter «restauratiu».
No és només una perspectiva de mediació o una alternativa a les sancions —que en fa la funció—, sinó un autèntic plantejament educatiu (molt més!), que requereix formació, convicció, paciència i, segurament, també un canvi en el mateix docent.
El destí ha fet que al meu centre educatiu ho estiguem implementant i que, des d’aquest curs, haguem entrat en un nou projecte d’innovació pedagògica del Departament d’Educació, que adopta els valors i principis de l’enfocament restauratiu global (ERG): desitgem adoptar habilitats i actuacions que ens duguin a construir relacions i a crear comunitat, a gestionar millor el conflicte (situació inevitable entre els humans), a reparar danys i a restaurar vincles en el marc del nostre projecte de convivència. A l’institut on treballo no és gens fàcil (en general, avui dia, res no és fàcil), i l’ERG suposa una alenada d’esperança.
“Desitgem adoptar habilitats i actuacions que ens duguin a construir relacions i a crear comunitat”
Més informació, El diari de l’educació
