El biòleg David Bueno parla de com l’aprenentatge per competències i la presencia transversal de les arts a les aules és una eina important per adquirir nous coneixements. «Els currículums són massa densos i deixen poc temps per gaudir i poder barrejar poesia amb matemàtiques», diu.
David Bueno és doctor en biologia i ha dedicat bona part de la seva carrera a aplicar els seus extensos coneixements sobre el cervell a entendre com i per què aprenem. Per això és director de la càtedra en Neuroeducació de la UB. Després de dècades d’investigació, Bueno ha arribat a la conclusió que les arts són unes grans aliades per adquirir i fixar nous coneixements. Més que de memoritzar i repetir a un exàmen, Bueno és partidari de barrejar poesia i matemàtiques. Ha participat a la trobada d’inici de curs de la Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts del passat dimecres.
Ha dit diverses vegades que les arts poden canviar el cervell. Com?
Qualsevol activitat, aprenentatge o experiència ens canvia el cervell, perquè actua sobre la seva plasticitat, alterant-ne les connexions i facilitant els aprenentatges. L’art és una d’aquestes experiències i, a més, afecta al sistema emocional perquè ens desperta reaccions, encara que siguin negatives. L’art és una experiència que el cervell integra amb molta eficiència perquè hi involucra moltes parts. Una altra que hi participa són els sentits i quants més sentits participin d’una experiència, més connexions provocaran i millora arrelaran els coneixements.
Les arts tenen com a virtut que estimulen molts sentits diferents i, per això, treballar qualsevol aprenentatge a través de les arts farà que l’assumim millor. Treballar la suma i la resta no desperta, a priori, cap emoció i no hi participa cap sentit més enllà de la vista. Però si hi involucres la música o la pintura, generarem coneixements que quedaran millor fixats.
El biòleg David Bueno parla de com l’aprenentatge per competències i la presencia transversal de les arts a les aules és una eina important per adquirir nous coneixements. «Els currículums són massa densos i deixen poc temps per gaudir i poder barrejar poesia amb matemàtiques», diu.
David Bueno és doctor en biologia i ha dedicat bona part de la seva carrera a aplicar els seus extensos coneixements sobre el cervell a entendre com i per què aprenem. Per això és director de la càtedra en Neuroeducació de la UB. Després de dècades d’investigació, Bueno ha arribat a la conclusió que les arts són unes grans aliades per adquirir i fixar nous coneixements. Més que de memoritzar i repetir a un exàmen, Bueno és partidari de barrejar poesia i matemàtiques. Ha participat a la trobada d’inici de curs de la Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts del passat dimecres.
Ha dit diverses vegades que les arts poden canviar el cervell. Com?
Qualsevol activitat, aprenentatge o experiència ens canvia el cervell, perquè actua sobre la seva plasticitat, alterant-ne les connexions i facilitant els aprenentatges. L’art és una d’aquestes experiències i, a més, afecta al sistema emocional perquè ens desperta reaccions, encara que siguin negatives. L’art és una experiència que el cervell integra amb molta eficiència perquè hi involucra moltes parts. Una altra que hi participa són els sentits i quants més sentits participin d’una experiència, més connexions provocaran i millora arrelaran els coneixements.
Les arts tenen com a virtut que estimulen molts sentits diferents i, per això, treballar qualsevol aprenentatge a través de les arts farà que l’assumim millor. Treballar la suma i la resta no desperta, a priori, cap emoció i no hi participa cap sentit més enllà de la vista. Però si hi involucres la música o la pintura, generarem coneixements que quedaran millor fixats.
Ara recordava quan jo estudiava història de l’art i, tot i ser una assignatura artística, me la feien aprendre memoritzant fitxes. Pocs dies després de l’examen, no recordava res. Expliqui’ns per què, neurològicament, repetir i vomitar no serveix per aprendre.
El cervell detecta quan estem aprenent per simple memorització. El nostre cervell fa moltes coses sense que en siguem conscients i una d’elles és valorar la importància d’allò que fem per decidir si ho ha de fixar o no. Clar que pots aprendre de memòria 80 fitxes, però el teu cervell interpreta que només ho necessita temporalment, perquè no hi ha cap implicació emocional, i ho oblida per alliberar connexions.
Forcem les criatures a memoritzar massa coses?
A infantil i primària, la memorització ha anat disminuint. La memòria no pot desaparéixer, perquè és important, però no es tracta de treballar-la aprenent coses de memòria que després oblidarem, sinó generant punts de referència que serveixin per incorporar sabers nous. Això ja es fa i se’n diu aprenentatge competencial, no hem d’inventar la sopa d’all. El que passa és que no es fa prou. Per això, no crec que el problema sigui que els infants hagin de memoritzar massa coses, sinó que els currículums són massa densos. Hi ha massa coses a fer i deixen poc temps per gaudir i poder barrejar poesia amb matemàtiques.
