El mestre de primària Dani Espresate diu que «les biblioteques escolars són indispensables»
«Catalunya, a la cua en comprensió lectora a 4t de primària: perd 15 punys en 5 anys». La notícia és greu: molts nens no entenen el que llegeixen. ¿Per què serveix, aleshores, tanta pantalla i innovació? ¿La culpa de tot plegat de debò que és de la pandèmia? ¿Es té prou en compte el llegir bé i l’escriure bé a la carrera de magisteri? Quan feia de mestra recordo la preocupació de pares perquè els seus nens de P5 encara no llegien. ¿És aquesta cursa absurda un altre factor? Entro a Twitter, algú diu que si ens fessin una prova de comprensió als adults potser els resultats serien pitjors. Però l’entrevista d’avui no només va de detectar problemes, sinó d’oferir solucions.
Amb en Dani Espresate (Barcelona, 1985), i amb la col·laboració del Consorci d’Educació, estrenem la secció La cultura a l’escola. Se’m presenta així: “Treballo a l’escola Àgora, soc cotutor de segon de primària i responsable de la biblioteca escolar. Vaig estudiar magisteri de primària, la llicenciatura en psicopedagogia i un màster de biblioteca escolar i promoció de la lectura. He fet formacions de poesia a professorat, vaig coordinar el seminari de biblioteques escolars de Nou Barris.” I el que és una mina: té un blog en què ofereix idees boníssimes per activar el plaer per la literatura. M’hi passejo i em trec el barret: a nens de tercer de primària els fa diferenciar què és un poema i què no, parlen de l’estructura dels versos, de la poesia visual de Joan Brossa i Chema Madoz, els fa llegir Lecciones de poesía para niños inquietos de Luís García Montero, els fa recitar Pere Quart, Francesc Garriga, Gustavo Roldán, Maria-Mercè Marçal, Joana Raspall, Eduardo Polo, Nono Granero, Mar Benegas, Miquel Àngel Llauger, Gloria Fuertes, Marta Comín, Maria José Ferrada, Maria Cristina Ramos, i fins i tot els ajuda a fer una pauta per escriure un poema. M’imagino aquesta canalla de set anys, i sí: també hi ha qui treballa molt bé.
¿Què està passant amb la comprensió lectora?
Si en voleu saber més, cliqueu a l’article de la Gemma Ventura
