Jostein Gaarder (Oslo, 1952) és escriptor i filòsof. És l’autor del best-seller internacional El món de Sofia, que ha venut més de 50 milions d’exemplars a tot el món i s’ha traduït a més de 60 llengües. A Nosaltres som ara i aquÃ, que publica Amsterdam traduït per Mar Vidal, es pregunta: quin futur espera als nostres fills? La qüestió és a la vegada fruit de l’amor per la vida i el temor a un futur no tan llunyà , l’autor desembeina la ploma per tornar a sorprendre’ns amb un text cà lid i clarivident que entrellaça natura i pensament, ciència i creença, auge i decadència, vida i mort.
Amb un to tendre i dià fan, en forma de carta als seus sis nets, Gaarder ens encoratja a enfrontar el repte més important dels nostres temps: com podem tenir cura de la civilització i del planeta alhora? Us n’oferim un fragment i en sortegem 2 exemplars. Podeu participar-hi fins al 30 d’octubre: només cal que ens envieu un mail amb el tÃtol del llibre i el vostre nom i cognom a participacatorze@gmail.com *
La naturalesa humana es caracteritza per un sentit de l’orientació generalment horitzontal i a curt termini.
Sempre hem estat pendents de possibles perills o de possibles canvis. Tenim la capacitat natural de protegir-nos a nosaltres mateixos i als nostres, però, en canvi, no tenim el mateix instint per protegir els nostres descendents llunyans, i molt menys per protegir altres espècies.
Mentre que, com a éssers vius, tenim profundament arrelat l’instint d’afavorir els nostres gens, no tenim la mateixa capacitat natural per protegir aquests mateixos gens de quatre o vuit generacions més endavant. Però hem d’aprendre a fer-ho, de la mateixa manera que hem hagut d’aprendre tots els nostres drets humans. O, altrament dit, igual com hem hagut d’interioritzar aquestes normes i fer que tots les sentim com a pròpies.
Des que ens vam originar, a Àfrica, hem estat lliurant una batalla constant per impedir que la nostra branca fos escapçada de l’arbre evolutiu. I ha estat una lluita reeixida, perquè encara som aquÃ. Però la humanitat com a espècie ha estat tan pròspera que estem amenaçant el nostre mitjà de vida. De fet, tant hem reeixit que estem amenaçant els mitjans de vida de totes les espècies vives.
Per a l’ésser humà juganer, inventiu i vanitós pot ser fà cil oblidar que, al cap i a la fi, som natura. Però som tan juganers, inventius i vanitosos que la diversió i els jocs s’han imposat sobre la responsabilitat pel futur del planeta?
Ja no ens podem limitar a relacionar-nos simplement els uns amb els altres. També pertanyem al planeta on vivim. Aquesta també és una part essencial de la nostra identitat.
