Cada dia els infants adquireixen noves habilitats, i desenvolupen i van madurant les seves capacitats gràcies a la multitud d’experiències, que són fruit de la seva interacció amb l’entorn. L’experiència motriu esdevé la porta d’entrada al desenvolupament personal, social, emocional, afectiu, cognitiu…
Mitjançant la vivència d’una gran diversitat de situacions, totes elles experiències corporals i sensorials, observem com maduren. Un gran bagatge de coneixements que s’obtenen a través d’aventures quotidianes per a l’escola, però extraordinàries per als infants, ja que els porten a realitzar infinitat d’accions de gran transcendència per al seu futur. Activitats imprescindibles per al seu creixement, com agafar, tocar, desplaçar-se, arrossegar-se, lliscar, manipular, colpejar, acariciar, rodolar, caure, jugar i interactuar amb diferents materials, textures i dureses, construir, encaixar peces, interpretar diferents històries, contes, cançons o situacions, fer titelles de dits, pintures de mans, descobrir, investigar, representar, imitar, i un etcètera tan llarg que ompliria totes les pàgines d’aquest article. Totes aquestes experiències i activitats són rellevants perquè, precisament, la seva incidència transcendeix l’acte físic. L’experiència motriu esdevé la porta d’entrada al desenvolupament personal, social, emocional, afectiu, cognitiu… A l’inici d’aquest paràgraf hem distingit entre experiències «corporals» i «sensorials». Tanmateix, les hem de distingir o és precisament en aquesta falsa dicotomia on rau la clau de la qüestió sobre la importància del moviment?
Sentits i corporalitat: percebem l’exterior, però ens percebem nosaltres mateixos?
Comencem parlant dels sentits. Tothom sap quins són els cinc sentits, que ja va descriure d’aquesta manera Aristòtil fa quasi 2.400 anys: la vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust. Serveixen per percebre informació de l’exterior i que ens hi puguem relacionar. És a través dels òrgans dels sentits que adquirim coneixements nous, i que podem desenvolupar i madurar les nostres capacitats i habilitats, durant tota la vida, però molt especialment durant la infantesa. Veiem, escoltem, palpem, ensumem i degustem gràcies al fet que el nostre cos té receptors especialitzats: la retina als ulls; el timpà i la còclea a l’oïda; terminacions nervioses per tota la pell per percebre el tacte d’allò que toquem i receptors químics al nas i a la boca per detectar substàncies químiques. També tenim quimioreceptors a molts altres llocs del cos, com per exemple a la pell o als pulmons, però el cervell no identifica els senyals que capta com si fossin olors, sinó com a part del tacte o del nostre estat intern.
La informació rebuda per tots aquests òrgans dels sentits és transmesa fins al cervell mitjançant impulsos elèctrics. El cervell interpreta aquesta informació i la integra perquè tinguem una percepció unificada de l’exterior. Per això l’organitza, la classifica, li dona coherència comparant-la amb les experiències i records previs i prioritza la que és més rellevant. Moltes d’aquestes informacions ens passen desapercebudes. El cervell només ens fa ser conscients d’aquelles informacions que són rellevants perquè poden indicar un perill o una oportunitat, com podria ser el cas del pessigolleig d’un mosquit que ens vol picar o de l’olor del dinar. I també de les situacions en què dirigim la nostra atenció de forma volguda cap a algun aspecte del nostre entorn.
“La millor forma d’afavorir aquesta maduració és utilitzant tots els sentits de manera tan simultània com sigui possible […]. D’aquí la importància crucial de proporcionar ambients rics en experiències sensorials, que siguin estimulants, però no sobreestimulants.”
Per continuar llegint, clica l’enllaç
