Les criatures que han patit maltractament durant la seva infància presenten alteracions en el desenvolupament cerebral que els fa ser molt més sensibles a la por i viuen en un estat permanent d’estrès
Els infants no són de goma. Amb aquestes paraules Jaume Lanaspa, assessor de presidència de la Fundació “La Caixa” s’ha referit a la creença popular que diu que les criatures superen amb molta facilitat qualsevol problema o impediment, sense repercussions greus. I, en tot ca, les gomes, quan les poses al sol s’esquerden i es trenquen”, afegeix Violant Cervera, consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Ambdós han estat encarregats d’inaugurar la primera sessió del cicle Violència contra la infància, prevenció i reparació, organitzat pel CaixaForum Macaya i el Club de Roma i celebrat a Barcelona.
En la primera de les trobades s’ha pres per objectiu analitzar les conseqüències del maltractament infantil en la neurobiologia del cervell. És a dir: quins efectes té la violència sobre la conducta i la manera de relacionar-se de les criatures. I és que “allò que ens fa emmalaltir mentalment està molt relacionat amb el nostre entorn. El cervell humà és un intermediari entre l’entorn i la conducta que desenvolupem per sobreviure, tot amanit amb la consciència, que ens permet anticipar-nos de les conseqüències de les nostres accions”, ha apuntat Lourdes Fañanás, catedràtica de la UB i investigadora principal del CIBERSAM.
Amb aquesta afirmació, Fañanás apunta a que hi ha una relació directa i científica entre haver viscut una situació traumàtica i acabar desenvolupant dificultats per relacionar-se o per controlar els impulsos. I aquests efectes s’intensifiquen en la infància per una senzilla raó: “els models mentals es construeixen en bona part a la infància, moment en què el vincle amb la realitat és la família. Si hi ha violència familiar de qualsevol tipus, els nens aprenen -i així ho ensenyen al seu cervell- que el món és hostil”, ha apuntat la investigadora.
