L'especialista en genètica i neurociència assenyala al seu nou llibre dedicat als joves i educadors ‘Emocions a dojo. Quina aventura!” que aprendre a conèixer les emocions fa que un se senti millor amb ell mateix i amb l'entorn
Gaudir de l'adolescència és una de les recomanacions que David Bueno i Torrens (Barcelona, 58 anys), professor, biòleg especialista en genètica i neurociència de la Universitat de Barcelona i director de la primera càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st des del 2019, envia a docents , pares i fills preadolescents i adolescents.
L'autor d'Emocions a dojo. Quina aventura! (Octaedro Editorial, 2022), escrit juntament amb la mestra i també biòloga Maria Tricas, resulta una atractiva guia dedicada als joves i educadors amb activitats que, sumades a les explicatives il·lustracions de Kim Amate, descriuen cada emoció i la seva associació amb el cervell de l'ésser humà.
Al seu llibre diu que cal sentir i viure les emocions, però què passa quan el jove defuig?
Sentint i vivint les emocions per poder gestionar-les, un estarà bé amb un mateix i es relacionarà correctament amb l'entorn. Si l'adolescent les defuig, es genera una contradicció dins del cervell que es viu amb un increment d'estrès, és a dir, disminueix la capacitat de reflexió i augmenta la impulsivitat, quedant més desbocades les emocions, que ja de per si mateix ho estan en aquesta etapa de la vida.
Com caldria actuar quan arriba una emoció desconeguda o no s'entén?
La millor manera de procedir és prendre's un temps de calma per analitzar què ha produït aquesta emoció, quines sensacions internes està produint i quines respostes impulsives podrien sortir i, a partir d'aquí, veure si cal canalitzar-la o no. Per exemple, davant de la tristesa per una pèrdua no cal reconduir-la perquè ens permet curar millor l'estat emocional que pot comportar, és la tireta perquè la ferida cicatriqui abans.
Al seu llibre afirma que “les emocions són la brúixola interna”, hom pot sentir-se perdut i tenir por de continuar?
Les emocions ens dirigeixen segons sigui el nostre propi estat intern i l'entorn on ens movem. Sentir-se perdut i tenir por de continuar és una cosa que passa sovint durant l'adolescència, bàsicament perquè les emocions estan més a flor de pell i és més difícil gestionar-les. Per tant, no ha de resultar estrany comprovar que es generin en breus períodes de temps alegria, amor per tothom i, sobtadament, tedi.
Hi ha emocions menys agradables, com tenir por d'alguna cosa, la inseguretat o la decepció. Com cal procedir en aquests moments? És normal sentir-se culpable per sentir-les?
Hi ha moltes emocions que generen sensacions desagradables com l'enveja, que et fa sentir malament per dins. És normal sentir culpa en sentir-les, però no en som conscients quan es generen així que un no s'ha de sentir així. L'important és no recrear-se en aquestes emocions i procurar analitzar per què se senten i les conseqüències que poden tenir per a l'entorn i per a un mateix i intentar reconduir-les per assolir més estabilitat.
Més informació a l'article de "El País"
